Lum verda a la llei que penalitza el desaprofitament d’aliments

La votació també va servir per aprovar canvis en el sistema de representació de les organitzacions agràries, amb la qual cosa sindicats com per exemple Unió d’Unions (al qual pertany Unió de Pagesos) podran formar part de les taules d’interlocució amb el Govern. En la tramitació de la llei també es va introduir la creació de la nova agència de la cadena alimentària, que supervisarà l’evolució dels preus dels aliments des del camp fins al punt de venda final.

La nova llei preveu sancions de fins a mig milió d’euros en els casos d’infracció més greu per a les empreses agroalimentàries i de l’hostaleria que no reaprofitin els aliments i inclou dues obligacions: que els agents implicats en la cadena alimentària disposin d’un pla de prevenció de pèrdues i desaprofitament i que les grans companyies que estiguin en contacte directe amb els consumidors firmin convenis amb entitats sense ànim de lucre per a la donació dels excedents. En cas que els aliments excedentaris no es puguin destinar al consum humà, hauran d’anar, per aquest ordre, a l’alimentació animal o a la generació d’adobs orgànics i la producció d’energia.

L’IVA de les donacions

El principal retret que es va fer a la nova llei, però, és que s’hi hagin inclòs les esmenes que demanaven que els productes que es donen als bancs d’aliments quedin exempts de l’IVA. "És una decisió recaptatòria", va lamentar la diputada del PP Milagros Marcos. Vox, l’únic grup que hi va votar en contra, va argumentar que es tracta d’una norma que no fa altra cosa que sobrecarregar agricultors i ramaders amb sancions i paperassa.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

Entre les novetats de la llei hi figura, com van destacar diversos ponents, el reconeixement i la regularització de l’espigolament, una pràctica tradicional al camp, que consisteix a collir el producte que no s’ha collit a les finques per donar-hi un ús no comercial. A partir d’ara, l’espigolament es convertirà en una eina per al reaprofitament d’aliments, sempre sense ànim de lucre. La norma també preveu que els contractes públics hagin d’incloure clàusules per reduir el desaprofitament d’aliments, en el cas de subministradors a menjadors escolars, d’hospitals o de centres per a gent gran.

L’última vegada que es van analitzar quants aliments es perden pel camí a Espanya, el 2023, es va calcular que es malgasten 1.214 milions de quilos aproximadament, cosa que representa 1,4 quilos per llar. Més del 80% d’aquest desaprofitament correspon a productes sense utilitzar, que es rebutgen perquè s’espatllen abans de ser consumits, sobretot la fruita, hortalisses i lactis, que sumen més del 50% del total de productes sense utilitzar. Quan es mesuren els plats ja cuinats que acaben a les escombraries, resulta que els més malgastats són llegums, bullits i sopes o purés.