Inspectors d’Hisenda carreguen al Senat contra el finançament singular
La presidenta de l’associació professional apunta a la Cambra alta al "desastre total" que suposaria per a Espanya "trencar l’Agència Tributària
La presidenta d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat, Ana de la Herrán, va portar ahir al Senat el clamor d’aquesta associació professional contra la fractura de l’Agència Estatal Tributària que resultaria si es compleix al peu de la lletra l’acord entre el PSC i ERC a favor d’un finançament singular per a Catalunya.
"Trencar l’Agència Tributària és abocar Espanya a un desastre total des del punt de vista del nostre sistema tributari", va dir la inspectora després d’argumentar que "la unitat d’acció de l’Agència Tributària no és només eficient, és indispensable per lluitar contra el frau fiscal i garantir la igualtat entre els contribuents".
Segons De la Herrán, "dividir l’Agència Tributària és obrir la porta al caos fiscal i al col·lapse en la lluita contra el frau" i es va preguntar "¿per què trencar una cosa que funciona?". Des del punt de vista dels inspectors d’Hisenda, la proposta de singularitat fiscal per a Catalunya, que inclou cedir a la comunitat autònoma la gestió, recaptació i inspecció de tots els tributs "no té empara constitucional ni justificació tècnica ni de justícia fiscal. És una maniobra política".
De la Herrán va comparèixer en la comissió general de les comunitats autònomes, al Senat. A aquesta comissió han sigut convocats –al llarg de cinc sessions, durant el mes de novembre– una dotzena d’experts (professors i economistes) "per informar sobre les implicacions econòmiques, fiscals, socials i juridicopolítiques en l’Estat autonòmic de l’acord subscrit entre els partits PSC-PSOE i ERC d’impulsar per a Catalunya un sistema de finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal", segons queda descrit el propòsit d’aquestes sessions, impulsades per la majoria del PP al Senat.
En la primera jornada dels treballs, ahir, van comparèixer, a més de la presidenta de l’associació d’inspectors, Santiago Lago Peñas, catedràtic de la Universitat de Vigo; Alain Cuenca, director general de l’Institut d’Estudis Fiscals, i Desiderio Romero, catedràtic de la Universitat Rey Juan Carlos.
Sessions posteriors
Notícies relacionadesEn les successives sessions dels dies 12, 13, 18 i 25 de novembre aniran compareixent Ángel de la Fuente, de Fedea; Montserrat Colldeforns i Sol, de la Universitat de Barcelona; Francisco David Adame, de la Universitat de Sevilla; César García Novoa, de la Universitat de Santiago de Compostel·la; Francisco Javier Martín Fernández, de la Universitat Complutense; Miquel Puig i Raposo, economista i exsecretari d’Assumptes Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat; Valentí Pich, president del Consell General d’Economistes, i Guillem López Casasnovas, de la Universitat Pompeu Fabra.
Els catedràtics Santiago Lago i Desiderio Romero van coincidir que el model de finançament singular per a Catalunya que s’apunta en l’acord polític entre el PSC i ERC "augmentaria substancialment els ingressos" per a aquesta comunitat autònoma "i reduiria els de la resta de comunitats autònomes o els de l’Estat".
- Amb un rebut anual de 17,5 euros de mitjana Unes 240.000 llars de l’àrea de Barcelona començaran a pagar el Tribut Metropolità el 2026
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Demografia Barcelona és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera i on més creix
- Automoció BYD estudia obrir una fàbrica de cotxes elèctrics a Catalunya
- "Florentino, ven-lo d’una vegada a l’Aràbia"
- Hisenda confirma: Aquest és l’únic poble fora de Barcelona que entra al top-20 dels més rics de Catalunya
- Cas Koldo El sistema de pagaments al PSOE sorprèn el jutge: ¿Els diners els recollia qualsevol persona que li digués Koldo, un motorista, qui fos?»
- Al Congrés Junts aprova la llei d’Atenció a la Clientela del Govern que prohibeix les trucades ‘spam’
- BARÇA Pedri es lesiona i estarà diverses setmanes de baixa
- La jutge nega al MNAC la possibilitat d’un informe pericial sobre el trasllat de les pintures de Sixena
