Muriel Pénicaud: "O integrem els migrants o treballem fins als 70"
Avui Espanya transita per un debat semblant al que va viure França el 2000 quan va aprovar la reducció de la jornada a 35 hores. Semblant, però no idèntic, ja que sobretot després de la pandèmia i amb la irrupció del teletreball la preocupació dels empleats no passa només pel nombre d’hores que treballen, sinó per com i amb quina autonomia les distribueixen. Muriel Pénicaud, que va formar part de l’Executiu francès sota la primera presidència de Macron, ha visitat Barcelona com a ponent del 35è Congrés de l’Associació Francòfona de Gestió de Recursos Humans (AGRH), organitzat per EADA Business School.
Fa 24 anys França va ser pionera a reduir per llei la jornada. Va ser positiu per a l’economia?
Va tenir coses bones i no tan bones, però la qüestió és diferent avui dia. Fa 24 anys la idea a França va ser respondre a una expectativa de la gent de tenir més temps, un més bon equilibri entre temps personal i professional. Això és una cosa bona. La dificultat va venir de fer-ho de manera uniforme per a tothom. A França tenim un Estat bastant més centralitzat que a Espanya. I això va crear problemes de productivitat i eficiència. Per exemple, als hospitals els metges no tenien prou temps per parlar amb els pacients.
¿Es podria haver fet més bé?
Moltes coses, es podrien haver fet més bé. És interessant veure com, 24 anys després, França té la mateixa jornada que Alemanya o el Regne Unit, però en canvi en aquests països s’hi ha arribat a través de la negociació. Legislar pot ser més ràpid, però també menys adaptat a les necessitats dels sectors. És important negociar no només els drets socials, sinó també les condicions laborals per continuar sent productius.
¿Com?
Notícies relacionadesNo és tan sols una qüestió del nombre d’hores, sinó de reorganitzar les empreses, i això requereix temps per negociar-ho. Avui dia les expectatives de la gent van més enllà del nombre d’hores que es treballen: la flexibilitat dels horaris és molt important. Al voltant del 40% dels treballadors pot teletreballar, i això dona una flexibilitat que no tenen els empleats dels comerços, la indústria, el transport o la construcció.
Demogràficament la societat europea està envellint. ¿D’aquí a 10 anys serà habitual que la gent treballi fins als 70 anys?
Ja és el cas del Japó. No sé el que passarà a Europa. Avui dia ja tenim més jubilats que joves. D’aquí a 15 anys, el 35% dels europeus tindran més de 65 anys. Això significa molts llocs de treball, per a cures, transport, adaptació d’edificis.... Però no tindrem prou gent per fer-ho. Necessitem més formació per als joves; aquí la formació professional és clau. I després necessitarem migrants. A l’Àfrica la meitat de la població té menys de 20 anys. ¿Com regulem aquesta immigració? ¿Com la integrem? No parlo des d’una perspectiva ideològica, sinó que ho enfoco únicament des d’un punt de vista econòmic. Hi ha dues maneres de fer-ho: com el Japó, treballant fins als 70 anys i combinant-ho amb robots, o acceptant i integrant la migració.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- Filó turístic Excursions ‘low cost’ des de Barcelona: el fenomen en auge que inunda els portals de veïns
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- El número 2 d’Emergències valora ara deixar el Consell