No em toquin les inversions

Algunes decisions dels governs es converteixen en un bumerang. És el que està passant amb l’impost a les energètiques, que ha provocat que Repsol paralitzi fins a 3.000 milions d’euros en actuacions per a descarbonització a les seves plantes si no desapareix el gravamen a partir de l’1 de gener. I a aquesta alerta s’han afegit la resta de petroleres i la banca, que també carrega amb un altre tribut específic. Les petroleres diuen que perillen 16.000 milions, i el sector financer, 50.000 milions en finançament. Els gravàmens, en principi, van néixer amb caràcter temporal per al 2022 i el 2023 i es van prorrogar el 2024, però el Govern aspira a perpetuar-los.

Repsol també ha trobat aliats en la política per dinamitar el gravamen. A Junts se li suma el PNB, del qual l’actual conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, era membre i va ser conseller d’Indústria per aquest partit al Govern basc del 1999 al 2004. I el Govern comença a resignar-se, cosa que pot obligar-lo a trobar altres ingressos o retallar despeses per complir amb Brussel·les. Aquest any ha recaptat més de 2.800 milions per aquests impostos.

En l’aspecte de la discriminació, és a dir, de pagar un tribut que altres indústries no paguen i que, a més, recau sobre la facturació, poden tenir una mica de raó. En altres països es van gravar els beneficis extraordinaris obtinguts per l’escalada del petroli. Podria ser una opció, però Repsol ho seguiria veient discriminatori respecte, per exemple, de les farmacèutiques, algunes de les quals van guanyar molts diners amb la covid.

Notícies relacionades

La morositat de les llars baixa 17 anys després al nivell previ a l’esclat de la Gran Crisi Financera

Quins centres comercials obren avui, 6 de gener, dia de Reis, a Barcelona i Catalunya?

Quan es poden perdre grans inversions, tothom tremola. Hauria sigut millor mirar de consensuar amb alguns sectors unes aportacions solidàries més grans pels guanys extres durant les etapes de crisi.

És veritat que a la resta de mortals no ens consulten, però si el resultat d’actuar unilateralment és que la inversió fugi a altres països, el més intel·ligent, si es vol mantenir el gravamen, potser seria reformular la idea i imposar càrregues en funció de si s’inverteix o no al país.