La dècada més raquítica en 40 anys

El nou informe preveu que el creixement global passarà del 3,3% el 2023 al 3,2% el 2024 i el 2025, amb una desacceleració lleugera als EUA i a la Xina i amb una zona euro que intentarà remuntar després d’haver tocat terra el 2023, llastada per Alemanya. Si es compara amb les projeccions de juliol, la previsió d’un creixement global del 3,2% el 2024 es manté sense canvis, però s’ha rebaixat en una dècima la del 2025. "La perspectiva és estable encara, però decebedora: preparin-se per a temps incerts", adverteix el document.

La bona notícia és que l’onada d’inflació està en retirada, però la directora gerent de l’organisme, Kristalina Georgieva, ja va avançar dijous passat el que es podia esperar d’aquesta assemblea anual: "No esperin festes de la victòria", va dir en el seu discurs inaugural. I pensant en els riscos, sobretot geopolítics, que pengen sobre l’economia mundial, va advertir: "Venen temps difícils".

"De l’ajust monetari al fiscal"

Per a l’organisme internacional, la tornada de la inflació a nivells pròxims als objectius dels bancs centrals anuncia que ha arribat el moment de passar "de l’ajust monetari a l’ajust fiscal", perquè els Governs puguin posar límit a l’elevat endeutament global en què han incorregut al fer front als xocs encadenaments en els últims quatre anys. Segons l’FMI, a partir d’ara s’imposa un paradigma de política econòmica basat en un triple pivot: retallada de tipus d’interès, ajust dels comptes públics i reformes estructurals que fomentin el creixement.

"La persistent debilitat del sector manufacturer pesa sobre el creixement de països com Alemanya i Itàlia", remarca l’informe. "No obstant, mentre que s’espera que la demanda interna d’Itàlia es beneficiï del Pla de Recuperació finançat per la UE, Alemanya està experimentant tensions a causa de la consolidació fiscal i d’una pronunciada caiguda dels preus immobiliaris", afegeix.

Si per al conjunt de les economies desenvolupades es preveu un creixement de l’1,8% tant per al 2024 com per al 2025, per a les emergents i en desenvolupament es pronostiquen sengles avenços del 4,2%. En el cas de la Xina es projecta una desacceleració gradual. L’èxit de la desinflació.

La preocupació que transmet el document té a veure amb el fet que "en el cas de moltes economies el pronòstic a cinc anys vista és més feble que el pronòstic a un any". La previsió d’un creixement mundial mitjà del 3,1% per als cinc pròxims anys "indica que les perspectives a mitjà termini continuaran sent mediocres en relació amb les previsions prèvies a la pandèmia". Entre el 2006 i el 2015, el PIB mundial va créixer a una mitjana anual del 3,6%, mentre que entre el 2016 i el 2019 ho va fer al 3,4%.

Domar la inflació

Notícies relacionades

¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?

Rafael Villaseca assumeix la presidència de Veolia España

Amb tot, l’informe fa valer l’"èxit important" d’haver aconseguit domar l’intens procés inflacionista dels últims anys sense haver caigut en una recessió mundial. Per a l’FMI és evident que gran part de la desinflació pot atribuir-se a la correcció dels propis xocs d’oferta (com la interrupció de les cadenes de subministrament, per la pandèmia; o el xoc energètic i alimentari, exacerbat per la guerra a Ucraïna); també han ajudat les millores en l’oferta laboral, sovint vinculades a un augment de la immigració. "Però la política monetària va complir un paper decisiu al mantenir ancorades les expectatives d’inflació, evitant espirals perjudicials de salaris i preus i una repetició de la desastrosa experiència inflacionària dels anys 1970", afegeix.

Les tensions geopolítiques, els elevats nivells de deute sobirà, les pressions en el sector immobiliari a la Xina, la possibilitat d’augments sobtats de les matèries primeres, l’avenç de les polítiques proteccionistes, la por d’un brusc reajustament dels mercats i el malestar social formen part del catàleg de riscos a la baixa que entreveu l’FMI en les seves perspectives sobre el creixement mundial".