El coet de Sánchez

A un jugador de risc com el president Pedro Sánchez, acostumat a navegar en mars molt tèrbols i a arribar, malgrat això, generalment a bon port, li solen sortir bé les jugades. I és el que, de moment, està passant amb una economia dinàmica. L’últim a apuntar-se a les revisions del creixement a l’alça ha sigut el Banc d’Espanya, fins al 2,8% aquest any. És la tercera vegada que aquesta institució ha de modificar en positiu les seves estimacions a causa de l’empenta de l’activitat.

Fa unes setmanes, Sánchez va assegurar que l’economia anava com un coet. No sé si tant, però la veritat és que a mesura que han transcorregut els mesos, els pronòstics s’han hagut d’anar variant a l’alça. I un exemple també és Catalunya, on ja està en marxa un nou Govern presidit per Salvador Ila i on la taxa interanual de creixement ha arribat al 3% en el segon trimestre, davant el 2,9% a escala nacional. Les perspectives, de moment, són positives.

Notícies relacionades

"Que el BBVA retirés l’opa no seria un fracàs"

Isidre Fainé presideix el Consell d’Administració i el Consell Social i Filantròpic del WSBI

De fet, alguns assessors que tenen contacte amb empreses a Catalunya asseguren que el clima ha canviat, per a bé. "Hi ha més predisposició a plantejar-se inversions a mitjà i llarg termini que fa uns mesos", apunten. És una cosa bastant diferent del que passava en el període més convuls del procés i que ha coincidit amb la desinflamació dels carrers. L’últim 11 de setembre va ser un exemple d’això, amb un independentisme dividit i, en alguns casos, esgotat.

Atesa la situació de l’economia –durant les bonances és molt més fàcil emprendre aquests reptes que durant les crisis– farien bé el Govern, els seus socis i l’oposició de posar-se les piles per consensuar uns mínims que permetin encarar problemes més estructurals, com el baix ritme de creixement de la productivitat i, per tant, de millora de la renda per càpita, que, al seu torn, és el principal element que impulsa el progrés d’un país. Així, el coet en el qual afirma Sánchez que s’ha convertit l’economia tindrà una destinació concreta en comptes de créixer sense un rumb clar, com arran d’altres períodes de bonança.