Draghi proposa fer un experiment d’Unió Bancària amb unes quantes entitats

"La fragmentació de la banca europea al llarg de les fronteres nacionals es deu en gran manera a l’aplicació incompleta d’una Unió Bancària", certifica el que ja és conegut com Informe Draghi, que l’exbanquer italià va entregar la setmana passada a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. El document afirma que "completar la Unió Bancària mitigaria el fort biaix actual dels bancs de la UE cap als mercats nacionals i la fragmentació dels mercats de crèdit al llarg de les fronteres nacionals", que fa, per exemple, que les condicions perquè una pime accedeixi a un préstec siguin més difícils en un país que en un altre.

La ‘tercera pota’

La construcció de la Unió Bancària ha anat avançant a poc a poc des de la creació del Banc Central Europeu (BCE) el 1998. La posterior posada en marxa del mecanisme únic de supervisió (MUS) i del mecanisme únic de resolució (MUR) el 2014 esperen, encara, que la UE posi definitivament a funcionar la seva tercera pota: el postergat Fons de Garantia de Dipòsits comú, sobre el qual no acaben de posar-se d’acord els països del nord amb els del sud. Des del novembre del 2015 està guardada al calaix una proposta legislativa non nata de la Comissió Europea perquè els bancs de la UE facin les seves aportacions a un sol fons de garantia, que seria el que respondria davant els dipositants de qualsevol país de la zona en cas de fallida.

Conscient de les dificultats que en els últims anys han impedit avançar en la Unió Bancària, l’expresident del BCE planteja experimentar amb "una reforma mínima", que es podria limitar a un petit grup de bancs amb operacions transfrontereres. En concret, es proposa "crear un sistema de garantia de dipòsits separat per a aquests grups, aportat per ells mateixos, deixant els bancs nacionals dins dels esquemes d’assegurança de dipòsits existents".

Trencar el gel

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

En l’actualitat, cada país compta amb el seu propi fons de garantia per respondre amb una cobertura mínima de 100.000 euros per dipositant i entitat en cas de fallida. L’absència d’un fons de garantia de dipòsits comú per a tots els estalviadors de la UE és el principal obstacle que queda per eliminar per configurar una Unió Bancària en què les entitats d’un país puguin operar en altres països europeus i créixer sense obstacles, abordar fusions transfrontereres i guanyar mida i rendibilitat per aquesta via. Draghi proposa crear un fons comú, dotat per aquest petit grup de grans entitats amb "operacions transfrontereres", per trencar el gel.

Per "operacions transfrontereres" caldria entendre les que du a terme una entitat financera d’un país en un altre, o d’altres, a través de sucursals (no de filials), explica Ricardo Gómez Barredo, director associat d’Analistes Financers Internacionals (AFI). És difícil determinar amb exactitud quines són les entitats europees amb més activitat transfronterera, ja que no existeix un registre accessible que informi sobre això. A priori, no obstant, es podria pensar en alguns dels principals bancs europeus, com els francesos Société Générale i BNP, l’holandès ING o els espanyols BBVA i Santander. També els alemanys Deutsche Bank i Commerzbank o l’italià Unicredit.