Sotrac en el sector ferroviari
Magyar Vagon retira l’opa sobre Talgo després del veto del Govern
El consorci hongarès considera que la decisió de l’Executiu de Sánchez no s’ajusta a dret i manté viva la guerra judicial
El primer pas del grup podria ser un recurs potestatiu de reposició davant el Consell de Ministres
Els portaveus de la Comissió Europea no van exposar cap objecció al rebuig espanyol de l’operació
El consorci Magyar Vagon ha pres la decisió de retirar l’oferta pública d’adquisició (opa) llançada sobre Talgo després del veto del Govern a l’operació anunciat dimarts per motius de "seguretat nacional" i d’"ordre públic". Aquesta determinació arriba després que la companyia, participada en un 45% per un fons estatal d’Hongria i un 55% per inversors privats, celebrés ahir a la tarda un consell d’administració a Budapest, segons fonts pròximes a la companyia.
No obstant, Magyar Vagon deixa clar que mantindrà la seva ofensiva judicial contra l’Executiu espanyol considerant que la seva decisió no s’ajusta al dret de la Unió Europea, que recull la lliure circulació de capitals. Per aquesta raó, en les pròximes setmanes iniciaran les accions pertinents i deixen la porta oberta a tornar a llançar una opa sobre Talgo en el futur. La comunicació oficial està pendent de la seva publicació davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
El primer pas que podria portar a terme el consorci hongarès seria interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Consell de Ministres en el termini d’un mes per posteriorment presentar un recurs contenciós-administratiu davant l’Audiència Nacional i/o el Tribunal Suprem. Magyar Vagon també té la possibilitat de demandar el Govern davant la Comissió Europea per vulnerar el dret comunitari, tot i que la seva resolució no seria vinculant i acabaria sent ferma una vegada s’hi pronunciés el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Llibertat per a una altra operació
La decisió de Magyar Vagon de retirar l’opa permet al consell d’administració de Talgo i al seu principal accionista, el consorci format pel fons britànic Trilantic, l’empresari Juan Abelló i la família Oriol, negociar amb nous inversors una nova operació d’aquestes característiques. Mentre l’oferta hongaresa es mantingués en vigor, els òrgans directius del fabricant s’havien de mantenir en posició neutra, com regula la llei d’opa. A més, si qualsevol inversor formulés una contraopa, ho hauria de fer per un import superior a cinc euros per acció (el preu pactat per Magyar Vagon), i així ja no seria necessària.
També, si Trilantic i la resta d’accionistes ho consideressin, podrien iniciar converses i negociacions amb Skoda Transportation per avançar en una combinació industrial, oferta proposada fa un mes per aquesta empresa txeca, però rebutjada per Talgo al ser menys avantatjosa que l’opa en vigor. Malgrat que aquesta opció pot guanyar interès en les pròximes setmanes, la motivació final del principal partícip de la ferroviària és desinvertir i vendre la seva posició, no seguir com a accionista en una hipotètica societat fruit d’una fusió.
La Comissió Europea, per la seva banda, no va expressar cap objecció al veto del Govern espanyol a l’adquisició del 100% de la companyia ferroviària Talgo per part del grup hongarès al·legant que es tracta d’una empresa estratègica per a la seguretat econòmica, la cohesió territorial i el desenvolupament industrial d’Espanya. "Les prerrogatives d’aquesta mena de decisions recauen en Espanya, així que no tenim comentaris concrets en aquest moment", va dir ahir la portaveu comunitària, Francesca Dalboni.
Mesures "justificades"
En roda de premsa –celebrada abans de conèixer-se la resposta de Magyar Vagon de retirar l’opa però mantenir la batalla judicial– la portaveu comunitària va recordar que els tractats permeten als estats membre restringir "per motius de seguretat pública" les llibertats en el mercat interior, com la llibertat d’establiment i la llibertat de moviment de capitals. Tot i que "aquestes mesures han d’estar justificades i ser proporcionals amb l’objectiu perseguit", va afegir Dalboni, que no està al corrent de contactes de la Comissió amb l’empresa hongaresa que va formalitzar una opa sobre l’empresa espanyola fundada el 1942, per valor de 619 milions, el mes d’abril passat.
L’Executiu comunitari també va explicar que el Govern de Pedro Sánchez tampoc té "obligació" d’informar ex ante les autoritats comunitàries de la seva decisió de vetar l’operació, tot i que el Tribunal de Justícia de la UE "sempre és l’últim àrbitre en cas de denúncia per part d’un dels actors", va afegir el portaveu Eric Mamer.
L’Executiu espanyol va justificar el seu veto per motius de "seguretat nacional" i d’"ordre públic" amb l’objectiu de "protegir els interessos d’Espanya". Pocs minuts més tard, el consorci hongarès va reaccionar anunciant l’inici de "totes les accions legals al seu abast, tant a Espanya com a la UE", per defensar la seva oferta.
Notícies relacionadesL’opa sobre Talgo també va ocupar part de la Comissió de Transports en el Congrés dels Diputats, tot i que el ministre del ram, Óscar Puente, va evitar entrar en matèria. "Aclareixi als espanyols si el Govern contempla en Talgo alguna mena d’operació liderada per part d’una empresa pública o participada alternativament a l’opa que han vetat", va preguntar el diputat del PP, Héctor Palencia, durant la compareixença del ministre en la comissió. Puente, per la seva banda, es va centrar gairebé en exclusiva a defensar la millora dels serveis ferroviaris a Espanya, malgrat la important acumulació d’incidències en el mes d’agost.
No es tractava d’una pregunta sense sentit. A mitjans d’abril, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va afirmar que el Govern estava en contacte permanent amb empreses espanyoles "molt importants i cotitzades" per poder tenir una alternativa a la compra de Talgo per part del consorci hongarès. I el ministre de Transport va confirmar les paraules de la vicepresidenta del Govern afegint que s’estaven "estudiant diverses alternatives perquè Talgo continuï responent al seu alt valor estratègic i tecnològic". CriteriaCaixa, el braç inversor de la Fundació La Caixa, era el candidat que s’especulava com a possible soci financer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Accident a l’Alta Cerdanya El xòfer del bus sinistrat a França sumava deutes i avaries
- La ciclista Ares Masip denuncia un intent de violació
- La fiscalia francesa acusa d’"homicidi involuntari" el conductor del bus
- Junta de Seguretat de Catalunya La Guàrdia Civil i la Policia Nacional s’incorporen al 112 de Catalunya
- Mbappé enfonsa el Madrid a Bilbao
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Dia de la Constitució Quins centres comercials obren el 6 de desembre a Catalunya i Barcelona?
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Lengua catalana El "Diccionari de la llengua catalana" incorpora una nova paraula de només 3 lletres
- Tradicions Mura, un poble de postal ple de tions