Les línies vermelles de la publicitat

En publicitat diem "línies vermelles" als límits ètics, legals i morals que no s’haurien de traspassar mai: pautes o normes (regulades per lleis i codis) que asseguren que la publicitat sigui honesta, respectuosa i, sobretot, no enganyosa. La informació proporcionada ha de ser veritable i contrastada, ha de respectar tothom i no ha de contenir contingut ofensiu, discriminatori o que inciti a l’odi. Tampoc han d’explotar la ingenuïtat dels nens per induir-los a comportaments inadequats. També hi entren la privacitat de les persones i la competència deslleial (falses declaracions sobre la competència).

Una vegada feta aquesta petita introducció, us vull parlar d’una campanya que em vaig trobar fa uns dies passejant per la xarxa. Una campanya digital que vaig veure a Meta (Instagram i Facebook) d’un producte del laboratori No Worries en què el missatge que et transmet és que et pots destrossar el fetge bevent "a sac" i no tenir cap problema, perquè amb una pastilla miraculosa tipus Lourdes t’ho soluciona.

La promesa és que la píndola "emborratxa’t sense cap perill" cuida de la teva salut i prevé els símptomes de la ressaca, perquè està formulada amb uns ingredients naturals que t’ofereixen un suport integral durant una nit de consum d’alcohol, ja que regenera el fetge i redueix els símptomes de la ressaca en almenys un 50%. La campanya publicitària, a més, té la barra de dir que disfrutis de la nit (bevent) i aprofitis el dia (disfrutant).

Al veure aquesta campanya, vaig poder compartir una xerrada virtual amb dos dels grans de la docència en aquesta matèria, Josep Maria Picola i Marc Compte Pujol. Entre nosaltres i d’altres que s’hi van afegir es va crear un debat interessant en el qual tots, afortunadament, opinàvem d’una manera similar.

La importància del control

Per sort, el nostre ofici sovint és controlat, regulat i fins i tot autoregulat. Però el problema és que, de tant en tant, alguna empresa se salta les normes i se’n despenja sense rigor ni mesura amb campanyes de publicitat (per anomenar-les d’alguna manera, tot i que no segueixen cap dels criteris per ser-ho) com aquesta, en les quals es perjudica clarament la nostra professió. Perquè en publicitat no tot s’hi val. I més avui dia, que tot s’acaba sabent.

Denúncia pública

Les campanyes de publicitat sense control ni propòsit específic haurien d’estar prohibides. No només són ineficaces, sinó que també poden induir a greus errors generant confusió entre els consumidors i això generaria conseqüències negatives per a la marca, per al sector i per a la nostra professió. Publicitaris: encarreguem-nos de comunicar promeses veritables. Sempre.

Entre tots, publicitaris i no publicitaris, hem de continuar identificant aquesta mena d’anuncis, desafortunats i perillosos a parts iguals, per denunciar-los i censurar-los públicament. No tot s’hi val, i pel que fa a temes que afecten la salut cal ser especialment acurat amb l’ús de paraules.

Campanyes com aquestes són èticament deplorables i em sembla que del tot il·legals. Els nous mitjans eludeixen amb més facilitat les restriccions aplicables a la publicitat de productes que van directament a millorar la nostra salut i benestar. No n’hi ha prou amb posar segons quina etiqueta. Marques i campanyes que arriben als més joves, un col·lectiu que consumeix missatges i, per tant, productes, sense qüestionar-ne les conseqüències.

Notícies relacionades

Els nous hàbits de consum empenyen a acostar el negoci al client

Galán, a la cimera de caps d’Estat COP30

Comencem a entrar en un nou problema social: l’era del "tot s’hi val". En publicitat no tot hauria de valer, i molt menys quan parlem de salut i ens dirigim a audiències influenciables, com poden ser els joves i les persones grans. Col·lectius que poden no estar ben informats sobre els riscos associats a segons quin tipus de productes.

Faig una crida general per començar a prendre consciència del que comuniquem i del que cosa consumim, i en concret a les plataformes digitals, perquè comencin a assumir responsabilitats en la supervisió i l’eliminació de contingut il·legal. Sobretot, i ho emfatitzo, a les plataformes digitals, que és el mitjà que més va per lliure.