El cost d’una medalla olímpica

Una mica més de 90.000 milions. Aquesta és la quantitat que li va costar a Espanya cada una de les 17 medalles aconseguides als últims Jocs Olímpics de Tòquio: 3 d’or (tir, karate i escalada), 8 de plata i 6 de bronze. És el quocient que surt de dividir el PIB de cada país per les distincions obtingudes. Com menys costi, millor. Comparat amb els països més desenvolupats, la xifra no està malament. Espanya va rendibilitzar les seves medalles per sobre del Japó, Corea del Sud, França i Alemanya, tot i que per sota d’alguns països d’Europa Occidental el rendiment esportiu dels quals continua sent excel·lent: els Països Baixos, Dinamarca, el Regne Unit i Itàlia.

En aquesta peculiar classificació guanyen els països més petits i alguns dels menys poderosos econòmicament. Per primera vegada en uns Jocs, el microestat de San Marino, incrustat a Itàlia, va obtenir medalles. Dues en tir i una en lluita lliure. Suficient per enfilar-se a dalt de tot d’aquest rànquing. Esports com les proves de velocitat i llarga distància en atletisme, més les diferents especialitats de lluita, halterofília o boxa, serveixen per sumar medalles a països d’Àsia central, caribenys, africans i a Cuba, el PIB dels quals és orientatiu. Jamaica obté la tercera posició del rànquing gràcies a les nou medalles obtingudes en velocitat d’atletisme.

A baix de tot del rànquing de rendibilitat, les dues grans potències econòmiques del planeta. Els Estats Units i la Xina van obtenir el primer i el segon lloc al medaller, posicions que mantindran amb tota seguretat als Jocs de París. Pel seu pes econòmic, haurien de doblar. Des del 1992, els Estats Units lideren el medaller olímpic. Abans dels Jocs de Barcelona competien en aquesta posició amb l’extinta Unió Soviètica. Un record: en un bon nombre d’esports individuals, un país només pot arribar a tenir tres atletes com a màxim.

Per separat, els països que formaven part de l’URSS van obtenir 146 medalles el 2021. Durant la Guerra Freda, les dictadures comunistes obtenien excel·lents resultats als Jocs. Per a ells, l’esport era un gran mètode propagandista, començant amb l’extinta Alemanya Oriental, a la qual després es va acusar d’utilitzar de manera metòdica sistemes de dopatge en competicions que atorguen moltes medalles com la natació. Alemanya ha sigut un dels països amb pitjor evolució en uns Jocs. De les 82 medalles de Barcelona, els primers Jocs després de la unificació, va passar a les 37 obtingudes als Jocs japonesos.

L’Índia, país amb la població més alta del planeta i el de més creixement entre els grans, va obtenir set medalles i en la classificació obté la posició penúltima, entre Mèxic i l’Aràbia Saudita. Els que no participaran en els Jocs seran Rússia –ho va fer com a Comitè Olímpic a Tòquio– i Bielorússia, tot i que sí que podran fer-ho atletes independents sota bandera neutral.

Notícies relacionades

Claudia Goldin (Premi Nobel d’economia): «Reduir la jornada laboral per llei no garanteix més igualtat»

Nous llocs de funcionaris a l’Administració: l’Estat n’incorpora 551 a Catalunya

El paper d’Espanya aspira a ser millor als Jocs que començaran el 26 de juliol a París. El Comitè Olímpic Espanyol vaticina que es pot superar l’èxit dels Jocs de Barcelona, on es van aconseguir 22 medalles. A data d’avui, Espanya participarà amb 382 atletes (192 dones i 190 homes) repartits en 28 esports. No hi ha participació en ball esportiu –incorporat a París com a esport–, halterofília, lluita i rugbi, l’únic dels esports d’equip en què s’ha fallat.

A Tòquio, Espanya va obtenir set medalles (3 d’or, 8 de plata i 6 de bronze) més 8 quarts llocs i deu cinquens llocs. En cas d’aconseguir l’objectiu previst de 23 medalles, tenint en compte el PIB del 2022, la posició d’Espanya en el rànquing per rendibilitat econòmica s’equipararia a Noruega i Suïssa. Les possibilitats d’Espanya passen per augmentar el medaller gràcies als esports d’aigua i als d’equip. Vela, 21 medalles; piragüisme, 20; ciclisme i atletisme, amb 16, són els quatre esports que més medalles han generat històricament. Els piragüistes Saúl Craviotto i David Cal n’han obtingut cinc.