Ayuso, Feijóo i la jornada

També en economia, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, sembla pretendre marcar el pas al líder del PP. Almenys fins ara, Alberto Núñez Feijóo ha evitat entrar a fons en la pugna entre Govern i empresaris per la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals, que forma part del pacte de legislatura entre PSOE i Sumar. Díaz Ayuso, no obstant, ha vist el forat i ha entrat a sac, acusant el Govern de practicar «un activisme de saló que vol destrossar els herois de la nostra economia, que són els empresaris», i molt més.

El discurs oficial del PP nacional, el que presideix Núñez Feijóo, es compon d’un «la reducció de la jornada laboral persegueix un objectiu encomiable» (en expressió del portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado), però «qualsevol decisió ha de venir precedida d’un acord amb patronal i sindicats». Confrontació zero. El del PP de Madrid és canyer i potser per això el discurs d’Ayuso va aconseguir posar drets els empresaris que havien acudit a l’assemblea general de Cepyme dimecres passat per llegir un manifest de cansament contra «la ingerència», «la fustigació» i l’«intervencionisme» del Govern de Pedro Sánchez.

Notícies relacionades

El consum de llum puja però és lluny de l’objectiu del Govern

La morositat de les llars baixa al nivell previ a l’esclat de la crisi del 2008

Ni el to d’Ayuso és el mateix que el de Núñez Feijóo. Ni el del president de Cepyme, Gerardo Cuerva, és el mateix que el del president de CEOE, Antonio Garamendi. Amb una evident incomoditat que s’apreciava en el seu llenguatge del cos, Garamendi va acudir a l’acte de clausura de l’assemblea de Cepyme per demanar «moderació» i negociar, negociar i negociar, on abans un entusiasta auditori havia victorejat el «ja n’hi ha prou» llançat per Cuerva, primer, i per Ayuso, després.

Ni la responsabilitat del cap de l’oposició, Núñez Feijóo, és la mateixa que la d’Ayuso. Ni el paper de Garamendi en el diàleg social és el mateix que el de Cuerva. Cepyme es pot permetre exabruptes, ja que el seu abast sempre serà limitat si no són acollits per la CEOE, que és qui porta la veu cantant. I el paral·lelisme brolla com una cosa inevitable: Cuerva vs. Garamendi, Ayuso vs. Feijóo.