Funció pública

El Govern ultima una oferta pública d’ocupació de més de 40.000 places

El ministre Escrivá negocia amb els sindicats una llista de places que n’inclou 3.000 dels dos anys anteriors i que encara no s’han cobert

El Govern ultima una oferta pública d’ocupació de més de 40.000 places
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern ha traslladat als sindicats més representatius en la funció pública una proposta per a l’oferta pública d’ocupació del 2024. El Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública ultima una llista de més de 40.000 places per a aquest exercici, un número lleugerament superior a les publicades en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de l’any passat, quan l’oferta va ascendir a 39.574. En aquest còmput s’inclouen els efectius de l’Administració General de l’Estat (AGE), així com les Forces Armades i cossos de seguretat de l’Estat; no així els de les comunitats autònomes o els municipis, que treuen les seves ofertes públiques.

La intenció del ministeri que està liderat per José Luis Escrivá és portar la llista definitiva de places a un "pròxim" Consell de Ministres, una cosa que es podria donar dimarts que ve. "Amb aquest volum d’ocupació, que inclou tant la provisió de places d’accés per tanda lliure com de promoció interna, es garanteix la generació d’ocupació neta", segons assenyalen fonts del seu departament.

La proposta governamental satisfà, a falta de l’acord definitiu, part dels sindicats negociadors. UGT va emetre un comunicat en què es mostra "satisfeta" amb la xifra. I detalla que de les 40.121 places que els han remès en l’última proposta, 20.840 serán de torn lliure, i almenys 10.600 corresponderán a promoció interna. A aquestes s’hi hauria de sumar l’oferta per a les Forces Armades i forces i cossos de seguretat de l’Estat (6.520 en torn lliure i 2.161 en promoció interna), segons aquestes mateixes fonts.

No totes les centrals veuen amb bons ulls la proposta, que el Govern pot legalment tirar endavant sense el seu beneplàcit. El sindicat de funcionaris CSIF va considerar que aquestes 40.121 places són "insuficients, arriben amb retard i mantenen la taxa de reposició". El sindicat va criticar que la lentitud en els terminis d’execució de les oposicions provoca que "milers de places han caducat des del 2019 per retards" i que això "redueix la creació d’ocupació neta" estimada pel Govern.

Les xifres de l’OPE són les més elevades de totes les fins a ara convocades i superen per primera vegada la simbòlica barrera de les 40.000 places, si bé dins d’aquest còmput s’inclouen almenys 3.000 places de les contingudes en les ofertes del 2022 i el 2023 i que no s’han cobert fins al moment. La proposta, com està sent habitual, manté el compromís de reserva d’un 10% de les places per a la inclusió de persones amb discapacitat, i d’aquestes un 2% es reserven per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Última amb taxa de reposició

L’oferta pública d’ocupació del 2024 serà l’última en la qual apliqui la taxa de reposició, la fórmula legalment establerta que limita el nombre total de places que cada any pot treure el Govern. Aquesta taxa condiciona els llocs de treball oferts en funció del nombre d’empleats públics que es jubilen cada any. El ministre Escrivá va avançar que pretén canviar la legislació i eliminar pròximament aquesta figura, fins al punt que, segons pretén, ja no regeixi el 2025.

Notícies relacionades

El final d’aquesta restricció no és fútil, ja que permetrà a l’Administració agilitzar les convocatòries de noves places i fer front així a la jubilació massiva d’efectius que s’espera en la pròxima dècada. I és que la plantilla està molt envellida i no trigarà a passar al retir. Segons càlculs de CSIF, el 60% dels empleats de l’Administració General de l’Estat (AGE) –que inclou serveis com el Sepe o la Seguretat Social– es jubilaran abans del 2035.

La decisió de Pedro Sánchez de no presentar uns nous Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i optar per prorrogar els existents ha provocat diverses derivades pel que fa a la funció pública. D’una banda, ha condicionat els ritmes de l’OPE d’aquest any i, per l’altra, manté el salari dels treballadors públics congelat.

Temes:

Govern