Els immigrants que cobren ajudes són cinc vegades menys del que es creu

Aquesta entitat sense ànim de lucre, especialitzada en estudis econòmics, va realitzar 3.224 entrevistes el maig del 2023 entre gent nativa de tot Espanya. De les enquestes es deriven diverses conclusions, com que les persones nascudes a Espanya pensen, majoritàriament, que les que són nascudes a fora suposen una càrrega econòmica per a l’Estat, que la seva arribada provoca un col·lapse de la sanitat, que augmenta la delinqüència i que precaritza les condicions dels que viuen i treballen a Espanya.

"Ens ha sorprès la magnitud de les percepcions errònies", reconeix un dels autors de l’estudi, David Martínez de Lafuente, a preguntes d’aquest mitjà. "Aquest és un fenomen relativament comú en les economies occidentals. Si bé ens ha cridat l’atenció tant la mida de les bretxes entre les percepcions ciutadanes i la realitat", afegeix. No obstant, una conclusió positiva que troba Martínez de Lafuente amb l’altra autora de l’informe, Odra Quesada, és que la majoria de les persones que parteixen d’aquests prejudicis, un cop són informats amb dades objectives que desmenteixen aquestes afirmacions, es decideixen a canviar d’opinió.

"Venen a robar-nos la feina"

Els espanyols, en general, sobreestimen la presència de migrants. Creuen que viuen a Espanya més dels que realment hi ha, però, principalment, pensen que n’hi ha molts més a l’atur i que alhora cobren ajudes socials. Si depengués dels prejudicis dels enquestats, entorn del 40% dels nascuts a l’estranger estarien a l’atur, mentre que realment el percentatge és menys de la meitat, el 16%. La desproporció és molt més elevada entre els perceptors d’ajudes socials o la paguita, com se sol dir despectivament. Mentre que, de mitjana, la gent pensa que gairebé la meitat dels migrants cobrent alguna ajuda pública, realment només la cobren l’11%.

Aquesta sobreestimació de la població migrant, al seu torn, explica la paradoxa laboral que amplifica la ultradreta. I és que aquesta afirma que els migrants "venen a robar-nos la feina", alhora que "viuen de les pagues". "Aquesta paradoxa és, sens dubte, fascinant", reconeix Martínez de Lafuente. Entre una part important dels enquestats hi ha un temor molt vinculat directament amb el mercat laboral. Gairebé la meitat pensa que l’arribada d’immigració precaritza l’ocupació i un 40% percep que la seva arribada disminueix els salaris de les persones natives del país.

"D’una banda, existeix una preconcepció comuna, coneguda com la fal·làcia de l’escassetat de treball, que suggereix, erròniament, que els immigrants treuen llocs de treball als nadius, però s’ignora que l’economia pot expandir-se i generar noves oportunitats laborals per a tothom. D’altra banda, el missatge que la població immigrant viu d’ajudes públiques es repeteix tant i alimenta sentiments d’amenaça tan estesos que per a molta gent s’ha convertit en una realitat. Combatre aquestes creences tan arrelades és molt complicat, perquè les dades són menys potents que els relats", explica l’investigador.

La ideologia no és innòcua, en aquest sentit, i l’estudi de la Fundació Iseak ratifica que les persones que es consideren d’esquerres ubiquen millor el pes dels estrangers entre la població i dins del mercat laboral, mentre que les persones que es consideren de dretes sobreestimen els aspectes negatius.

Una falsa càrrega per a l’Estat

L’enquesta també constata que la majoria dels espanyols considera que els migrants suposen una càrrega per a l’Estat. Però aquesta creença, si es contrasta amb les dades oficials de la Seguretat Social, no se sosté. En aquest sentit, 6 de cada 10 enquestats pensen que la immigració representa una càrrega per a l’erari públic i cinc de cada 10 creuen que col·lapsen la sanitat, mentre que, segons les dades difoses per la ministra d’Inclusió, Elma Saiz, els treballadors d’origen estranger aporten el 10% dels ingressos que cada any recapta la Seguretat Social i que només suposen un 1% de la despesa.

"Una particularitat d’Espanya és que un alt percentatge de la població immigrant té un baix nivell formatiu en comparació amb països com Alemanya, França i Portugal. Això podria intensificar la preocupació en la societat espanyola", afirma Martínez de Lafuente.

El missatge que els partits de dreta i ultradreta han anat reforçant en els últims anys ha fet efecte i té fidels. La meitat dels enquestats considera que més migrants és sinònim de més delinqüència, i nou de cada 10 imposaria com a requisit per a l’entrada al país no tenir antecedents penals o de violència. Segons les últimes dades de l’INE, el 75% dels condemnats a Espanya té la nacionalitat espanyola.

La pedagogia funciona

Notícies relacionades

Nous préstecs per ajudar els joves a pagar el seu primer habitatge

L’estalvi sistemàtic i la planificació del patrimoni, fórmules més utilitzades

Els autors van realitzar un exercici per testar si aquests prejudicis equivalien a posicions intolerants. Primer, els entrevistadors llegien als entrevistats un text neutre –hi havia diverses versions que anaven rotant– sobre com l’arribada de migrants afecta les condicions laborals dels nadius i quin cost té la migració per a l’erari públic. Després, a un grup es destacaven els beneficis de l’arribada de migrants, citant diverses investigacions acadèmiques i estadístiques oficials, mentre que a l’altre grup se li ometia aquesta part.

Les conclusions van ser que els que rebien el reforç positiu corregien gran part dels prejudicis racials. "Informar la ciutadania sobre els beneficis econòmics que comporta la integració de la població immigrant al mercat laboral i la sostenibilitat de l’Estat de benestar millora les percepcions sobre aquestes persones" i "augmenta significativament el suport a l’augment de la immigració i a les polítiques redistributives", conclouen.