Els experts demanen impulsar l’economia blava i la protecció del Mediterrani

La necessitat de garantir que l’activitat econòmica es desenvolupi respectant l’oceà, juntament amb les noves oportunitats que estan sorgint des de diferents sectors fruit d’un coneixement més gran del mar, ha conduït a l’impuls de l’economia blava, que està vivint al litoral català i en especial a Barcelona un important apogeu. Així doncs, diversos dels agents que hi estan involucrats han participat aquesta setmana en una jornada destinada a tractar els reptes i el futur de l’economia blava al Palau Macaya de Barcelona, organitzada per EL PERIÓDICO. Per al director del diari, Albert Sáez, "l’economia blava és un gran còmplice en l’objectiu d’EL PERIÓDICO de defensar la preservació del planeta, el progrés i les persones".

Davant "un mar en estat crític", a causa del canvi climàtic, la contaminació i la sobreexplotació, la jornada va servir per remarcar el paper essencial de les ciutats a aconseguir un augment de la conscienciació de la societat a través de la cura del seu litoral. Després d’un desenvolupament sense consciència i responsabilitat cap a l’entorn, el sanejament de les aigües residuals i la recuperació del riu Besòs ja als anys 90 van marcar un abans i un després a Barcelona, va recordar Pep Hurtado, de l’Oficina Estratègica de l’Àmbit Litoral de Barcelona.

En un pas més per restaurar l’ecosistema sota l’aigua, la ciutat ha optat en les dues últimes dècades per fondejar esculls artificials –50 més aquest any al Port Olímpic– que fomenten la colonització de la biodiversitat marina, va explicar el director del Zoo de Barcelona, Sito Alarcón, per a qui l’atractiu del litoral i el seu fons marí és equiparable al de Collserola.

Desenvolupar estratègies

"L’acció ha de fer-se en col·laboració publicoprivada", amb la intervenció d’un ecosistema que reuneix ciència, innovació, tecnologia, emprenedoria, empreses i administració "que ja existeix a Barcelona", va dir la directora d’Innovació de Barcelona Activa, Anna Majó, que a més de reivindicar el paper de les ciutats, va remarcar el lideratge que està exercint la capital catalana en l’impuls de l’economia blava.

Precisament, que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona hagin coincidit a desenvolupar en els últims anys estratègies en economia blava ha facilitat una col·laboració que va permetre atraure la celebració de la primera Conferència del Decenni dels Oceans de la Unesco a Barcelona –que va servir per marcar el full de ruta per a la seva protecció d’aquí a l’any 2030–, i de la Copa Amèrica de vela, en una edició, la del 2024, amb ple focus en la sostenibilitat i la descarbonització de la nàutica.

Els ponents van donar, a més, a conèixer les altres moltes iniciatives que s’estan materialitzant gràcies a aquesta col·laboració de tots els agents. El mateix Port Olímpic ha destinat l’espai que abans ocupaven les discoteques a nous negocis dedicats a la descarbonització de la nàutica, la divulgació de l’oceà i activitats d’oci que volen acostar la ciutadania al mar, va explicar la seva directora, Olga Cerezo.

"L’ajuntament, el Consorci d’Educació i el Port, tots es van alinear en una clara aposta per la formació", va voler destacar el director de l’Institut de Logística de Barcelona, José Antonio Vázquez, per al qual la seva oferta educativa fa augmentar la conscienciació d’unes persones que després acabaran formant part de les empreses i les administracions.

"Hem de crear instruments àgils, imaginatius, per aconseguir una innovació que pugui instaurar-se", va explicar la directora d’Innovació del Port de Barcelona, Emma Cobos. Amb unes 450 empreses a la seva comunitat portuària que han de respondre als nous requeriments de sostenibilitat, el port ha optat per una doble fórmula. D’una banda, el BlueTech Port és el seu nou gran hub d’innovació en economia blava, que vol aglutinar d’aquí al 2027 tant innovadores empreses emergents com reconegudes multinacionals que busquen noves solucions per aconseguir una activitat sostenible.

D’altra banda, per implicar la seva comunitat portuària en el disseny de noves iniciatives sostenibles "amb un cert grau de risc", el port ha creat la Fundació Port Innovation. "Si aconseguim models financerament viables, aquestes solucions podran escalar", va explicar el director de la fundació, Miquel de la Mano. Davant les reticències d’algunes empreses, "s’ha de construir un missatge transversal, per sumar-hi els que encara no s’hi han sumat", va incidir.

Per al científic de l’ICM-CSIC Enrique Isla, la conscienciació ha d’arribar explicant que el mar comença a la claveguera situada al punt més alt del Pirineu, en al·lusió al fet que l’oceà pateix l’activitat que es produeix no només al mar sinó també terra endins.

"La situació actual obliga les empreses a actuar", va afirmar el CEO d’Ocean Ecostructures, Ignasi Ferrer. "Tot el món empresarial ha de veure que hi ha oportunitats", va considerar, remarcant en aquest sentit la importància de la unió entre ciència i tecnologia que permet afrontar la tasca de regeneració del fons marí. "Les empreses que busquen competitivitat entenen que la innovació és la via", va coincidir el director gerent de BlueNet Cat, Pablo Bou, una xarxa que reuneix més de 700 científics que investiguen en sectors que estan relacionats amb l’economia blava per a la transferència de coneixement. "Es necessita acompanyament, interlocució, i crear fòrums i programes d’innovació. Tot això genera l’assumpció de reptes", va explicar.

Per solucionar la falta de finançament, "afegir un valor econòmic a la natura promouria dur a terme els passos següents", va instar Isla, per al qual invertir en l’ecosistema marí "només portarà benestar". Els experts van coincidir en el fet que alleugerir la burocràcia i disminuir la rigidesa de la legislació són els altres dos aspectes necessaris per agilitzar l’acció. En tot cas, les solucions que s’apliquin han de tenir en compte, va advertir el director científic d’Underwater Gardens, Sergio Rossi, que la temperatura del mar continuarà augmentant, de manera que "és necessari assegurar-se que siguin vàlides a llarg termini", va assenyalar.

Reflex internacional

Notícies relacionades

El Corte Inglés fitxa un conseller delegat després de dos anys de buit en el càrrec

La gigafactoría de Extremadura tendrá menor producción de la prevista

Captar l’atenció de la comunitat internacional sobre totes les iniciatives que s’impulsen des de Barcelona es va marcar com un dels objectius per consolidar i marcar el lideratge de l’economia blava. El Mediterrani es va considerar el millor banc de proves per la gran activitat que concentra i perquè pateix un deteriorament més gran a causa de la seva reduïda mida, que provoca un augment dels efectes de l’escalfament i la degradació. Però alhora, pot convertir-se en la principal font de solucions escalables a escala mundial, gràcies a la col·laboració entre el món científic, la iniciativa privada i la pública que s’ha configurat a Barcelona, en "una alineació dels astres", va ressaltar Majó.

Unes conclusions que es reflectiran, va explicar el responsable d’informació econòmica de Prensa Ibérica, Martí Saballs, al Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, que tindrà lloc el 26 i 27 de juny a València.