Sylvia Michele: "No s’ha d’oblidar que els recursos marins aporten el 3% al PIB mundial"

¿Per què el Banc Mundial dedica un programa a l’economia blava?

El 37% de la població mundial viu en àrees costaneres. Més de 3.000 milions de persones depenen directament de l’oceà per a la seva salut, seguretat alimentària i ocupació. El nostre oceà és essencial per a un creixement econòmic sostenible a llarg termini. No obstant, l’equilibri es veu amenaçat per la triple crisi del canvi climàtic, la pèrdua de la natura i la contaminació. Juntament amb estructures de governança oceànica febles i una planificació dispersa, aquestes crisis estan portant el planeta cap a un punt d’inflexió perillós, i amenacen la biodiversitat i les comunitats més vulnerables.

¿En què contribueix l’economia blava?

Els recursos oceànics ben gestionats poden ajudar a mitigar els impactes del canvi climàtic, recolzar la biodiversitat, contribuir a la seguretat alimentària i crear llocs de treball. Ens encaminem des d’un desenvolupament individual cap a un altre d’integrat, que està conduint els sectors a pràctiques més sostenibles i inclusives que poden crear valor a llarg termini i llocs de treball de més qualitat. Mitjançant un nou rumb amb enfocament en economia blava, el Banc Mundial té com a objectiu limitar els impactes de l’activitat econòmica en la salut de l’oceà i contribuir cap a aquesta planificació i gestió integrada. El programa d’economia blava, Problue, es nodreix d’un fons fiduciari de diversos donants creat fa cinc anys centrat en accions sobre l’oceà. Concretament ofereix solucions tècniques, proporciona el treball analític, la capacitació, el poder de convocatòria i les inversions financeres necessàries per ajudar els governs a gestionar de manera sostenible els recursos oceànics.

¿Quants recursos mobilitza i en què els destina?

La cartera de l’economia blava del Banc Mundial va superar els 8.000 milions de dòlars en projectes actius el 2023, i ha atorgat 200 milions en subvencions. Inclou projectes en pesca i aqüicultura sostenibles, la gestió integrada d’ecosistemes costaners i marins, economia circular i gestió de residus plàstics marins, turisme costaner sostenible, transport marítim i energia renovable marina.

¿Quina quantitat de finançament s’hauria de vehicular anualment cap a l’oceà?

S’estima que es necessiten 147.000 milions d’euros a l’any a escala global per aconseguir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 14, segons el Grup d’Alt Nivell per a una Economia Oceànica Sostenible. Aquest finançament recolzaria la conservació marina i la gestió d’àrees protegides, la gestió sostenible de la pesca, mesures de reducció de la contaminació, esforços d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, i iniciatives d’enfortiment de capacitats per a les comunitats costaneres. La bretxa de finançament és significativa.

¿Fins a ser inabastable?

S’ha de prendre consciència que el valor de mercat estimat dels recursos i la indústria marina i costanera és de 2,5 bilions de dòlars a l’any, el 3% del PIB global. Assegurar la capacitat de l’oceà per continuar contribuint tant a l’economia global com a l’equilibri del planeta requerirà milers de milions de dòlars en inversions, gran part de les quals hauran de provenir del sector privat.

¿Com se’l motiva?

Notícies relacionades

Invertir de la mà d’experts: així són les solucions delegades de Banca March

Abu Dhabi negocia comprar l’hotelera de gran luxe Millennium

El sector públic ha de destinar recursos per construir un conjunt de projectes de l’economia blava invertibles que atraguin capital privat, recolzar la reforma de polítiques i l’enfortiment institucional que ajudin a crear l’entorn propici, fent que les inversions siguin més atractives i menys arriscades per al sector privat.

¿Com ha de ser aquest entorn sense riscos?

Hem de comptar amb tres pilars: mètriques que avaluïn el potencial de l’economia blava a escala nacional i regional; polítiques i institucions sòlides per construir l’entorn propici per al creixement econòmic, la generació d’ocupació i oceans saludables, i eines de suport a la decisió, com polítiques, la planificació dels espais marins per a una gestió integrada i decisions financeres. Finalment fa falta crear nous mecanismes de finançament per a l’economia blava, com bons blaus, assegurances paramètriques i crèdits de carboni.