Xifres, pressió i contraprestacions

BBVA i Sabadell ja van protagonitzar un intent de fusió el 2020, amb el segon llavors en situació més difícil i un valor que va arribar a caure a 1.700 milions. L’operació es va frustrar pel preu i el repartiment de poder. El rebuig ara del pla té diverses explicacions.

Xifres, pressió i contraprestacions

martí saballs pons

2
Es llegeix en minuts
Martí Saballs Pons
Martí Saballs Pons

Director d'Informació Econòmica de Prensa Ibérica.

ver +

Hi ha cinc raons per les quals el consell d’administració del Sabadell no ha acceptat la segona oferta de compra de BBVA en els últims quatre anys. El 2020 ja es va frustrar l’operació, amb un Sabadell amb un valor que va caure a 1.700 milions. Entre els motius actuals figuren, a més del preu, les formes o les emocions, l’oposició del Govern central i de dos executius autonòmics.

EL PREU.

El consell del Sabadell considera insuficient el valor i poc apropiada la forma de pagament que oferia BBVA a través d’un canvi d’accions d’1 de BBVA per cada 4,83 del Sabadell. Segons el tancament d’1,7375 euros del títol del Sabadell del 29 d’abril passat, suposava una prima del 30% que valorava cada títol en 2,25 euros. Des del Sabadell cap oferta que no valori les accions per sobre de 2,3 euros i que contempli la possibilitat d’un pagament en efectiu ha de ser tinguda en compte. Segons valor actual de mercat, el BBVA val 58.400 milions i el Sabadell 10.100, un 15% del primer.

OPERACIONS I GOVERNANÇA.

BBVA oferia tres consellers, una vicepresidència –aspirava a copresidir–, mantenir doble seu operativa a Madrid i Sant Cugat del Vallès (Barcelona) i les marques. La seu social seria Bilbao, eliminant la seu actual d’Alacant. Sabadell va decidir traslladar-se a aquesta ciutat l’octubre del 2017. El juny del 2012, el Sabadell havia comprat l’alacantina Caixa d’Estalvis del Mediterrani. El banc presidit per Josep Oliu considera que l’estratègia posada en marxa per als pròxims anys serà millor per als accionistes i els equips del banc que integrar-se a BBVA. A Catalunya aquest banc havia adquirit sis de les antigues caixes d’estalvi les marques de les quals van anar desapareixent després de ser absorbides.

LES FORMES.

Igual com va passar en el llançament de la primera oferta de compra el novembre del 2020, el Sabadell s’ha vist sorprès per la manera en què s’ha gestionat aquesta opa. Les converses entre les dues institucions havien existit i la bona relació entre els dos presidents –Carlos Torres i Josep Oliu– no s’havia vist perjudicada malgrat el rebuig de fa quatre anys. Una vegada més, tot estava menys lligat del que es pretenia i diverses informacions al llarg del cap de setmana que asseguraven que el BBVA podria acabar hostilitzant la seva opa en cas de no ser admesa van acabar per posar el forrellat en el consell del Sabadell, que inicialment estava dividit sobre si acceptar o no l’oferta.

LES EMOCIONS.

De la mateixa manera que en l’oferta del 2020, el nivell d’oposició tant internament com en l’anomenada societat civil catalana –també alacantina– que la marca vallesana desaparegués del mapa bancari espanyol va ser clau i va generar forta pressió en la decisió final. El Sabadell, que havia estat al caire del precipici financerament a principis d’aquesta dècada, havia remuntat en els últims anys en resultats i valoració.

Notícies relacionades

LES ADMINISTRACIONS.

Ni des del Govern central, preocupat pel procés d’oligopoli del mercat financer espanyol, ni des dels governs de la Generalitat catalana (ERC) i valenciana (PP) es va considerar positiu que BBVA comprés el Sabadell. Des de Catalunya encara hi havia la il·lusió que en els pròxims anys el Sabadell tornés a instal·lar la seva seu a Barcelona, i l’adquisició hagués posat punt final a aquest desig.