Economia i eleccions a Catalunya

Els ciutadans opinen en les enquestes i parlen a les urnes. Serà necessari que els partits polítics sàpiguen interpretar bé aquestes opinions si volen guanyar els comicis

3
Es llegeix en minuts
Carme Poveda Directora de Análisis Económico de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Carme Poveda Directora de Análisis Económico de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Les darreres enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ens mostren algunes dades que mereixen una reflexió sobre la relació entre la percepció social de la situació econòmica, les dades reals macroeconòmiques i la campanya electoral.

D’una banda, l’enquesta publicada a l’abril ens diu que les dues principals qüestions que les persones enquestades tindran en compte a l’hora de votar són, per aquest ordre, la gestió dels serveis públics i la situació econòmica. Aproximadament un 70% afirma que tindrà molt present cadascuna d’aquestes qüestions, un percentatge molt superior al que obtenen altres preocupacions, com la gestió de la immigració (57%), el finançament de Catalunya (61%) o l’amnistia (37%).

D’altra banda, a cada baròmetre quadrimestral el CEO pregunta sobre la situació econòmica per tal de poder fer un seguiment de quina és la percepció ciutadana sobre l’estat de l’economia en general i la seva situació personal o de la llar. En el baròmetre de març gairebé la meitat de les persones enquestades (49%) consideren que la situació econòmica de Catalunya és dolenta o molt dolenta. Un 29% creu que és molt bona o bona i un 20%, que no és ni bona ni dolenta. A més, un 49% de les persones enquestades pensen que la situació econòmica de Catalunya ha empitjorat i un 40% creu que la situació econòmica empitjorarà. Des del punt de vista de la situació econòmica personal o de la llar, la meitat de les persones enquestades declaren que roman igual i un terç afirma que ha empitjorat (per tant, per sota del 49% que creu que ha empitjorat la situació general).

Primera conclusió: la percepció general és pitjor que la valoració personal de la situació econòmica, un fet que també es dona en altres economies com la nord-americana. Segona conclusió: els resultats obtinguts en aquest baròmetre són en general més dolents que els obtinguts el 2019, malgrat que les dades econòmiques són avui més favorables tant en taxa d’atur (el 9% enfront de l’11%) com en creixement del PIB (el 2,6% el 2023 enfront del 2% el 2019).

Com s’explica aquesta percepció negativa de la població sobre la situació econòmica quan les dades reals són força favorables i, a més, les previsions es revisen a l’alça?

La resposta és en la qualitat del creixement. L’economia està creant molta ocupació, però de menys qualitat del que voldríem, i això fa que els índexs de risc de pobresa hagin augmentat. Persones que malgrat tenir una feina tenen dificultats per llogar un pis, per comprar aliments frescos, anar de vacances o fer front a despeses imprevistes. Hi ha més persones ocupades que mai a la història, però treballen menys hores de les que voldrien, els salaris reals han perdut poder adquisitiu i paguen més pel lloguer o la hipoteca. Segons el Banc d’Espanya, el nostre país destaca per ser entre les grans economies europees la que té un percentatge més alt de llars que fan un sobreesforç per al pagament del lloguer i subministraments (és a dir, hi destinen més del 40% de la seva renda). En aquesta situació es troben el 40% de les llars en lloguer el 2022, 20 punts per sobre de la mitjana de la UE.

Les polítiques econòmiques haurien de centrar-se més en la qualitat de l’ocupació que en la quantitat de l’ocupació, sobretot tenint en compte les dificultats que tenen avui dia les empreses per cobrir les vacants. Millorar la qualitat de l’ocupació passa, entre altres qüestions, per augmentar la productivitat de les empreses i, en conseqüència, els salaris reals. També caldria reformar el sistema de subsidis i les polítiques actives d’ocupació per rebaixar la taxa d’atur a Catalunya, que tot i ser inferior a l’espanyola continua estant molt per sobre de la d’altres regions europees amb una renda per càpita similar.

Notícies relacionades

Tornant al CEO, l’altra qüestió que tindran en compte els ciutadans a l’hora de votar és la qualitat de la gestió pública. La societat percep que els serveis públics estan cada vegada més col•lapsats. La Síndica de Greuges ha dit que "l’Administració no està preparada per a la Catalunya dels vuit milions". Tampoc sembla que ho estigui la qualitat de la gestió pública a la Generalitat. Segons l’European Quality of Government Index 2021, que publica l’Eurostat, Catalunya és a la cua de les regions d’Espanya i d’Europa en qualitat del Govern.

Els ciutadans opinen en les enquestes i parlen a les urnes. Caldrà que els partits polítics sàpiguen interpretar bé aquestes opinions si volen guanyar les eleccions.

Temes:

Govern Ciutadans