Polítics en temps de crisi

Ens trobem en un moment social tan convuls que els polítics no només competeixen per les urnes, sinó també per obtenir de l’electorat una percepció positiva amb forts llaços de confiança que perduri en la ment de la població a termini mitjà o llarg.

En aquest context, la imatge personal es converteix en un actiu crucial, ja que representa la suma de reputació, valors i, també i sovint menyspreada, la seva estratègia de comunicació, juntament amb les seves habilitats comunicatives. En temps de crisi, aquesta reputació es posa a prova constantment.

Acabem de ser testimonis d’una situació de crisi del president de l’Estat espanyol, Pedro Sánchez. Una crisi que l’ha conduït a considerar la dimissió; s’ha agafat cinc jornades de reflexió per acabar continuant. La seva decisió de comunicar-se primer amb el públic a través d’una carta personal (i no una nota institucional) a les xarxes socials va ser un pas inusual, que va atraure l’atenció sobre les noves fórmules en les quals els polítics poden arribar a gestionar una crisi i, en conseqüència, la seva marca personal. Durant els cinc dies d’espera, aquests detalls no visuals de comunicació no verbal van mantenir bona part de la població espanyola en suspens. Algú l’hi devia dir, perquè la comunicació de la seva continuïtat dilluns passat, després de cinc jornades de reflexió va ser en persona i en directe, amb un to seriós, compungit i autocompassiu.

Més enllà de l’exemple del president espanyol, la comunicació en temps de crisi és un element crític en la preservació de la imatge personal d’un polític. La forma en què es dirigeix a l’opinió pública, la transparència amb què comparteix informació i la capacitat de mostrar empatia i responsabilitat poden influir significativament en la manera en què el seu nom és percebut per la societat. Pel fet concret que ha propiciat la crisi però, sobretot i si en surt airós, pel seu futur.

Transparència i autenticitat

És imprescindible que els polítics facin front a les crisis amb transparència i autenticitat. Les crisis són oportunitats per connectar amb el públic de manera genuïna, demostrar integritat. Això es pot aconseguir de diverses maneres: a través de missatges directes, d’entrevistes o comunicats de premsa, però sempre que permetin mostrar cara, veu i rictus; llenguatge no verbal. I així s’aporta una dimensió humana a la comunicació. S’humanitza més i més aquesta professió, cada vegada més pervertida.

I és que en general, i no només en temps de crisi (o en campanya electoral), la gestió de la marca personal d’un polític esdevé crucial. En el seu dia a dia, cada acció o paraula pot ser escrutada a fons i amplificada a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Per tant, és imprescindible que els polítics mantinguin la coherència entre les seves paraules i accions, demostrant humilitat i capacitat d’assumir responsabilitats per les seves decisions i les dels seus col·laboradors.

Notícies relacionades

El Govern accepta "simplificar" l’‘atur’ dels autònoms

L’UPC tindrà "microcredencials universitàries" entorn de les fintech

Perquè com en qualsevol altre sector, en la política, la marca personal d’un representant públic és la seva carta de presentació. La seva gestió efectiva pot ser determinant per a la supervivència política i la confiança de l’electorat.

En aquesta era global, on la informació es difon amb rapidesa, la capacitat de comunicar d’una manera transparent i autèntica s’ha tornat més important que mai.