Un context d’incertesa

La iniciativa del Fòrum intenta determinar les problemàtiques d’aquests «mars» 

Els diàlegs del fòrum defensen el paper de la premsa «com un actor capaç de crear temàtiques que es posicionin a l’agenda i que acabin generant polítiques públiques», assegura Barrio

Madrid. 15.04.2024. Sergi Loughney, director de Relaciones Institucionales y Comunicación de Fundación La Caixa, y la periodista Silvia Tomás. Presentación del Foro Económico y Social del Mediterráneo.

Madrid. 15.04.2024. Sergi Loughney, director de Relaciones Institucionales y Comunicación de Fundación La Caixa, y la periodista Silvia Tomás. Presentación del Foro Económico y Social del Mediterráneo. / José Luis Roca

2
Es llegeix en minuts
P. B.

La professora titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat de València i membre del Consell Editorial d’EL PERIÓDICO, Astrid Barrio, va recalcar ahir que el Fòrum del Mediterrani "és un projecte que mira de repensar algunes qüestions en un context de cada vegada més incertesa". Barrio va destacar "la necessitat de reivindicar la força del Mediterrani" i va defensar el paper de la premsa "com un actor capaç de crear temàtiques que es posicionin a l’agenda i que acabin generant polítiques públiques", tal com volen aconseguir els diàlegs del Fòrum.

Madrid. 15.04.2024. Marti Saballs. Presentación del Foro Económico y Social del Mediterráneo. /

José Luis Roca

La professora va recordar que aquest esdeveniment "implica l’aparició des de la societat civil en consonància amb alguns actors de naturalesa privada que impulsa la col·laboració des d’un espai físic" i també "des del punt de vista polític" que fins ara no ha trobat un espai de col·laboració com aquest. "Cal agrair que pugui convertir-se en un mirall o que generi un efecte contagi", va expressar.

En la seva intervenció, va reiterar que el Mediterrani "és el mar interior per excel·lència", per això la iniciativa del Fòrum mira de determinar quines són les problemàtiques prioritàries en alguns d’aquests "mars" que componen el Mediterrani. De totes aquestes, Barrio va assenyalar la qüestió de la seguretat, entesa com a seguretat alimentària, accés a l’energia i a la capacitat que pot tenir la societat civil i les entitats per fer la seva feina, com la més destacada "perquè del fons d’aquesta seguretat dependrà l’èxit de totes les iniciatives i propostes que puguin sorgir en aquest Fòrum de debat".

Barrio va assegurar que hi ha una fractura entre els països del nord i del sud que són banyats pel Mediterrani: al nord trobem estructures polítiques "sòlides, amb algunes excepcions", però al nord de l’Àfrica hi ha estats democràtics, autoritaris, fallits i "cada vegada més ens trobem estats que es comporten de manera canalla" perquè utilitzen la immigració com a arma política. Per aquestes raons, Barrio va recalcar que "hi ha una gran oportunitat" perquè la iniciativa de Prensa Ibérica "serveixi per cridar l’atenció sobre el vigor de la societat civil, però també perquè les institucions assumeixin les seves prioritats".

L’experiència de les Balears

Notícies relacionades

Per a la directora del Diario de Mallorca a més de directora del Consell de les Balears, Marisa Goñi, totes aquestes veus del Fòrum permeten donar una "visió del Mediterrani". "Hem fet una mirada transversal sobre el territori i sobre el contingut i els interessos que hi ha allà", va assenyalar. En el cas del Consell de les Balears, responsable del turisme i del canvi climàtic, s’ha pogut comptar amb catedràtics de Vigo, arquitectes i consorcis de Catalunya i altres experts associats al sector. Diario de Mallorca ha partit de l’Acord de Glasgow de canvi climàtic per dirigir vuit mesos en què s’han inclòs temàtiques com la regeneració o la col·laboració publicoprivada.

El document final es presentarà juntament amb set més al Fòrum del Mediterrani a València.