Cuerpo encara "sense pressa" el canvi de governador del Banc d’Espanya

Un acord sobre el CGPJ ara com ara sembla poc probable, però en cas de produir-se donaria més marge a Cos i Sánchez –de qui depèn la decisió en darrer terme– per decidir si mantenen o no la tradició no escrita que el Govern elegeixi un governador acceptat pel principal partit de l’oposició i aquest li proposi un subgovernador ben vist per l’Executiu. Que hi hagi o no acord en el Poder Judicial no implica que hi hagi o no d’haver pacte per al Banc d’Espanya, però si la negociació del CGPJ prosperés, hi hauria més possibilitats d’entesa sobre el supervisor.

El consens entre PSOE i PP només s’ha trencat en les últimes dècades el 2006. L’Executiu de Rodríguez Zapatero va elegir el seu llavors secretari d’Estat d’Hisenda i Pressupostos, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, el PP ho va rebutjar, i el llavors ministre Pedro Solbes va descartar el seu candidat a subgovernador, José María Marín Quemada (qui més tard va presidir la CNMC amb Mariano Rajoy), i es va decantar per José Viñals.

Fa sis anys sí que es va repetir la tradició, tot i que de manera una mica sui generis. El PP i el PSOE estaven negociant la identitat dels substituts de Luis María Linde i Javier Alonso quan Sánchez va anunciar el 25 de maig del 2018 la seva moció de censura contra Rajoy. Malgrat això, el 28 de maig, el ministre d’Economia, Román Escolano, va decidir proposar Hernández de Cos, llavors director general d’economia i estadística del Banc d’Espanya, com a nou governador. Als socialistes no els semblava malament la seva candidatura, però van considerar "insensat" que el Govern impulsés el seu nomenament a 48 hores d’un debat de la moció de censura que ja tenien la confiança a guanyar, com finalment va resultar.

Circumstàncies peculiars

El nomenament d’Hernández de Cos es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 30 de maig (per tenir efecte l’11 de juny) i el de Sánchez com a president del Govern va ser sancionat pel Rei l’1 de juny i publicat en el BOE el 2 de juny. El nou Executiu socialista es va poder rescabalar de no haver elegit el governador per amb prou feines uns dies amb el nomenament de Margarita Delgado –llavors alta directiva de l’àrea de supervisió bancària del Banc Central Europeu– com a subgovernadora. Malgrat no conèixer-la personalment, la nova ministra d’Economia, Nadia Calviño, li va trucar l’agost d’aquell any perquè prengués possessió del nou càrrec l’11 de setembre. Tot el procés es va desenvolupar en "circumstàncies peculiars", apunten fonts de l’actual Executiu, però finalment cada partit va elegir un dels dos alts càrrecs del Banc d’Espanya.

Notícies relacionades

La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears però sense carregar el rebut de la llum de 1.300 milions que ara paguen les elèctriques

L'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles: fiscalitat verda per a fer front al canvi climàtic

Ara, en canvi, el bloqueig en què està instal·lada la renovació del CGPJ des de fa anys i la tensa relació entre els dos principals partits del país han elevat el risc que el consens per a l’elecció de la cúpula del supervisor es torni a trencar com el 2006. A principis de l’any passat, ja va estar a punt de produir-se una ruptura. Calviño va sospesar no consensuar amb el PP l’elecció de dos consellers del Banc d’Espanya que havien de substituir Fernando Eguidazu (en el seu dia proposat pels populars) i Carmen Alonso (pel PSOE). Hernández de Cos el va convèncer del contrari i finalment els elegits van ser Judith Arnal (excap de gabinet de Calviño) i Fernando Fernández (pròxim al PP).

El mateix Hernández de Cos és conscient d’aquest risc i va aprofitar una recent entrevista a EL PERIÓDICO per instar el Govern a mantenir la tradició. "Crec que és fonamental el consens en els nomenaments dels responsables de les institucions independents, precisament per reforçar la percepció d’independència i rigor tècnic", va defensar.