Els criteris de Criteria

1
Es llegeix en minuts
Isidre Fainé y Àngel Simón, de Criteria Caixa

Isidre Fainé y Àngel Simón, de Criteria Caixa / ARCHIVO

Criteria, l’instrument inversor de la Fundació Bancària La Caixa, va anunciar dilluns l’adquisició d’un paquet d’accions de Telefónica fins a superar el 5% del capital de la companyia. L’operació coincideix en el temps amb l’entrada en l’accionariat de l’Estat i amb la progressiva sortida de CaixaBank (sota control de Criteria i amb participació de l’Estat). No s’ha de ser un saberut analista borsari per entendre que totes aquestes operacions es produeixen després de l’anunci de l’adquisició d’un paquet del 9% de l’operadora de telecomunicacions per part del fons sobirà de l’Aràbia Saudita que encara no compta amb la preceptiva autorització. L’operació mereix una lectura a tres nivells.

La primera és que el grup La Caixa manté i reforça la seva aposta per configurar un potent conglomerat industrial de matriu espanyola en línia amb el debat que recorre Europa sobre la necessitat de recuperar i reforçar l’autonomia estratègica del continent tenallada per les debilitats evidenciades en la pandèmia, el sotrac de la guerra a Ucraïna amb la progressiva absència dels Estats Units i la pèrdua de competitivitat de la UE en matèria de tecnologia. Que el principal grup inversor espanyol assumeixi aquests compromisos hauria de fer pensar el conjunt de la classe empresarial sovint obstinada en batalles de curt abast alimentades per les facècies digitals.

Notícies relacionades

La segona lectura es refereix a la governança del grup Criteria, capitanejat per Isidre Fainé que, amb el nomenament d’Àngel Simón com a conseller delegat, ha aconseguit en poques setmanes recuperar el lideratge en dos dels seus principals participats, Naturgy i Telefónica.

Finalment, a Criteria i a La Caixa no els sap gens de greu, si es tracta d’aconseguir l’objectiu d’assegurar l’espanyolitat de determinades companyies, per treballar colze a colze amb l’actual Govern malgrat la seva debilitat i la incertesa que recorre els despatxos madrilenys sobre el seu futur.