Telefónica: el Govern, a l’aparell

Ho van anunciar després de saber-se que Saudi Telecom Company (STC) aspirava a ser el primer accionista de l’espanyola Telefónica. I ho han consumat. L’Estat, a través de l’empresa pública SEPI, ja ha desembarcat en el capital de l’operadora amb un 3% i l’objectiu d’arribar al 10%. És un desemborsament de més de 2.300 milions d’euros en preus actuals, que poden pujar davant aquestes notícies, per ser el primer soci d’un grup que l’Executiu considera estratègic. L’operació es produeix just al consumar-se la fusió d’unes altres dues potents operadores telefòniques, Orange-MásMóvil.

Tot això dues dècades després de la privatització total de la companyia, que aquest any ha complert el seu primer segle de vida. El procés el va iniciar el llavors president del Govern Felipe González (PSOE) i el va culminar el seu successor, José María Aznar (PP), el 1997. Aquest últim va col·locar després com a president de la nova entitat privada el seu company de pupitre, Juan Vilalonga.

Notícies relacionades

Les famílies perden poder adquisitiu malgrat el creixement econòmic

L’alcalde d’Alacant es defensa sobre la polèmica adjudicació

Avui la prioritat és preservar una empresa amb interessos en les telecomunicacions i la defensa i blindar un nucli accionarial amb dos socis que ho són des de fa 30 anys: BBVA i La Caixa, que cedirà el protagonisme de CaixaBank al seu accionista, Criteria, després de reduir aquesta mateixa setmana la seva participació del 3,51% al 2,51%. Mentrestant, el braç inversor de La Caixa manté la seva participació del 2,6% i preveu elevar-la almenys al 5%, una cota similar a la del banc basc.

Que l’Estat actuï així no és una anomalia a Europa. Ho era desprendre’s del 100% dels seus negocis estratègics. Malgrat les privatitzacions dels anys 90, altres estats van retenir participacions en aquest i altres sectors. Alemanya té el 30% de Deutsche Telekom; França, el 13,4%, a Orange, i controla l’elèctrica EDF; i Itàlia vol arribar al 20% a Telecom Italia i és accionista de l’elèctrica Enel. I són companyies que no es frenen al desembarcar en altres països (Orange, per exemple; o Enel a Endesa).