Convé ser encara prudents

La normalització del tipus impositiu de l’IVA sobre el preu de l’electricitat, que aquest març ha tornat a ser del 21% per primera vegada en tres anys, és un dels factors que més ha impulsat la pujada de la inflació, que s’ha situat, segons va anunciar ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE), quatre dècimes per sobre de la del febrer. No obstant, estem amb un índex de preus de consum (IPC) del 3,2%, molt allunyat de les dades del 2022, quan, al juliol, va escalar fins al 10,8%. I és evident que, malgrat les dents de serra que sempre distingeixen aquest índex, tan sensible a factors diversos que l’empenyen amunt o avall, la inflació ha anat descendint des d’aleshores, en particular a partir de la segona meitat de l’any passat i gràcies en part a les mesures adoptades pel Govern per frenar el preu de l’energia.

Ara, una vegada que la caiguda del preu de l’electricitat en el mercat majorista l’ha col·locat per sota dels 45 euros per MWh, l’Executiu ha retirat les ajudes fiscals, de manera que l’IVA de la llum reduït al 5% va passar al 10% al gener i ha tornat al 21% al març. Raons similars expliquen el retorn al 21% de l’IVA del gas dilluns vinent, que probablement veurà el seu efecte en la inflació de l’abril. Ningú dubta del difícil equilibri existent entre la pujada dels preus i les mesures fiscals, però el lògic és que segons es va encarrilant la situació econòmica s’hagin d’anar eliminant també les disposicions extraordinàries que van prendre tant per evitar la pujada de l’IPC que, amb la pujada dels tipus d’interès, podria haver esdevingut una recessió, com per alleujar les despeses ordinàries de les famílies. Els registres del març amaguen una dada fins a cert punt positiva. Si la vida és més cara sembla ser-ho per circumstàncies conjunturals, com l’esmentada alça de l’IVA de la llum, i no per factors estructurals. De fet, la inflació subjacent, la que es mesura eliminant els aliments i l’energia, ha caigut dues dècimes al març, fins al 3,3%, xifra que suposa la taxa més baixa en els dos últims anys. També els preus dels aliments semblen anar moderant-se. Si el març del 2023 es van encarir un 16,5%, al febrer la pujada era d’un 5,3%. Amb l’excepció de l’oli d’oliva, que arriba a preus desorbitats.

Són dades agredolces, amb les quals convé ser prudents, en particular aquelles que tenen la capacitat de regulació per intentar controlar-la, tot i que no hi ha dubte que la inflació és avui molt més moderada que fa un any. Sobre l’IPC espanyol en particular pesa, no obstant, un altre temor que preocupa els economistes i és l’increment dels preus que s’està registrant en l’hostaleria i en els serveis turístics en l’inici d’uns dels períodes que, amb l’estiu, tenen una demanda més alta. És paradoxal que aquesta pujada en hotels i restaurants respongui en gran part a la millora del creixement econòmic i de l’ocupació.

És important que els reguladors estiguin, per tant, molt atents als elements que poden afectar l’evolució de l’IPC, perquè del fet que la inflació continuï moderant-se a la zona euro dependrà que el Banc Central Europeu es decideixi d’una vegada a començar a abaixar els tipus d’interès. Una mesura imprescindible per alleujar el pes financer d’empreses, autònoms i famílies.