El Govern central amplia els comptes bancaris gratuïts per a vulnerables

El Govern ha decidit reprendre la reforma de la regulació dels comptes de pagament bàsics, un producte bancari creat per la Unió Europea (UE) el 2014 per garantir un accés gairebé universal als serveis financers, pensat sobretot per a col·lectius vulnerables. El Ministeri d’Economia, a més, ha decidit no quedar-se en els canvis normatius que estaven en tramitació l’any passat i van decaure per la convocatòria de les eleccions generals, sinó que ha fet un pas més. Així, les persones que compleixin els requisits de vulnerabilitat fixats podran sol·licitar un compte de pagament bàsic gratuït tot i que ja tinguin un altre compte, una cosa que no era possible fins ara.

La novetat s’ha inclòs en el projecte de llei de creació de l’Autoritat de Defensa del Client Financer, que el Govern va tornar a aprovar dimarts passat i ja va camí del Congrés. El projecte esmentat no va veure la llum el 2023 a causa de la convocatòria electoral. Llavors ja incloïa algunes modificacions per mirar d’evitar que els bancs continuïn rebutjant la concessió dels comptes de pagament bàsics a persones que compleixen els requisits per tenir-los, una vella reclamació d’associacions de defensa de col·lectius vulnerables, en particular d’immigrants, refugiats i asilats. Després de tornar a sotmetre a consulta pública el text que el Congrés va aprovar l’any passat, el Ministeri d’Economia ha decidit introduir algunes mesures addicionals per millorar la inclusió financera d’aquests col·lectius.

Així, els que compleixin els criteris de vulnerabilitat fixats per una llei del 2019 –ingressos bruts familiars, segons els casos, d’entre dos i tres vegades l’IPREM (14.400 i 21.600 euros) i no ser amo d’una empresa o un immoble que no sigui la vivenda habitual– podran sol·licitar un compte de pagament bàsic gratuït tot i que ja en tinguin un altre. Fins ara, la normativa permetia als bancs denegar aquests comptes als que ja en tinguessin un d’estàndard. Economia, així mateix, estableix que els que ja tinguin un compte i hagin manifestat la seva voluntat de tancar-lo en podran sol·licitar un de bàsic, cosa que tampoc es contemplava fins ara.

El projecte de llei també aclareix en quins supòsits les entitats estaran obligades a obrir els comptes de pagament bàsics i quins documents identificatius seran vàlids en els casos més complexos, a més d’encarregar al Banc d’Espanya que elabori un model de sol·licitud estàndard que els bancs hauran de posar a disposició dels interessats. Així mateix, permet que els serveis socials dels ajuntaments autoritzin quines entitats del tercer sector degudament inscrites certifiquin el risc d’exclusió social i financera dels sol·licitants dels comptes per agilitzar els processos.

Com van acordar els grups parlamentaris l’any passat, el projecte de llei estableix que tenen dret a un compte de pagament bàsic no només els sol·licitants d’asil, sinó tots els que demanin protecció internacional (dret a asil i també a protecció subsidiària, que una vegada concedits impedeixen la devolució o expulsió del país). Així mateix, elimina de la llei el dret d’obrir-los dels que "no tinguin un permís de residència però la seva expulsió sigui impossible per raons jurídiques o de fet", ja que no hi ha manera d’acreditar el segon en molts casos. Ara n’hi haurà prou amb acudir físicament a una oficina i aportar la documentació que acrediti la identitat.

Notícies relacionades

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

El Banc d’Espanya envia un missatge als que no poden pagar la hipoteca

Documents

Així mateix, el projecte normatiu estableix com a documents vàlids per identificar-se davant els bancs els quatre expedits pel Ministeri de l’Interior que justifiquen les diferents fases de la sol·licitud de la protecció internacional o la condició d’apàtrida (entre els quals els coneguts com a full blanc, targeta vermella i targeta verda). És rellevant, ja que és un procés que pot durar entre sis mesos i un any. També fixa que la manca d’ingressos es podrà acreditar mitjançant una declaració responsable. I amplia de dos a tres mesos el termini en què l’entitat haurà d’avisar el client que li tancarà el compte.