El dèficit públic es va reduir al 3,7% del PIB malgrat l’incompliment autonòmic

Un creixement de l’economia més gran que el que havia previst inicialment el Govern (del 8,6% en lloc del 6%, en termes nominals) i una millor evolució de l’ocupació van afavorir el 2023 l’obtenció d’una ràtio de dèficit públic sobre el PIB dues dècimes per sota del 3,9% que havia estimat l’Executiu. I això va ser possible malgrat l’incompliment de l’objectiu que s’havia assignat a les comunitats autònomes, que van tancar el 2023 amb un dèficit del 0,9% del PIB. "Estem davant la reducció més gran del dèficit públic de la nostra història i a més això s’ha produït amb unes regles fiscals en suspens", va valorar la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, després de remarcar que en els tres últims anys s’ha aconseguit una correcció de 6,46 punts –des del pic del 10,12% del PIB anotat el 2020– malgrat haver posat en marxa un "escut social de més 120.000 milions" per afrontar la pandèmia i els efectes derivats de la guerra a Ucraïna.

Recepta "austericida"

En la roda de premsa de presentació de les dades, Montero va destacar que la correcció del dèficit "s’ha aconseguit sense aplicar cap retallada, sinó tot el contrari" i va xifrar en 17.000 milions les mesures adoptades el 2023 per mitigar la inflació ("sense, el dèficit hauria baixat al 2,5% del PIB", va dir). Des del punt de vista de l’Executiu, les dades demostren que "la recepta austericida que apliquen els governs de la dreta durant les crisis és errònia".

Després de la dada de dèficit del 3,7% el 2023, Montero va confirmar el compromís d’abaixar-lo fins al 3% del PIB el 2024, dins del límit que marquen les regles europees. La vicepresidenta va dir que, malgrat la pròrroga pressupostària, el Govern proposarà al Parlament l’aprovació de la rebaixa fiscal que ha de permetre que el nou salari mínim interprofessional (SMI) no tributi en l’IRPF. També impulsarà l’aprovació d’un incentiu fiscal per inversions dins del gravamen de les empreses energètiques.

El president del Govern, Pedro Sánchez, ja havia anticipat aquest dimecres la dada global d’un dèficit del 3,7% el 2023. Aquest dijous, la vicepresidenta va presentar el detall de les dades, que mostren que el dèficit del 3,66% del PIB del conjunt de les administracions es desglossa en una taxa del 2,11% en l’administració central; del 0,91% en les comunitats autònomes i del 0,56% en la Seguretat Social. Per la seva banda, les corporacions locals van tancar l’exercici amb un dèficit del 0,09% del PIB.

Superàvit en cinc comunitats

Si es comparen les dades finals amb els objectius assignats, el dèficit de l’Estat del 2023 (2,11%) es va situar per sota del 2,9%% previst en el Pla Pressupostari remès a Brussel·les l’octubre del 2023. En el cas de les administracions de la Seguretat Social, el dèficit final (0,56%) es va situar en línia amb l’objectiu assignat, del 0,5%. No obstant, el dèficit de 13.254 milions de les comunitats autònomes (0,91%) es va situar tres dècimes de PIB per sobre de l’últim objectiu assignat a l’octubre (0,6%) i sis per sobre del que s’havia previst inicialment a l’abril (que va ser del 0,3%). En el cas de les corporacions locals, per a les quals s’havia previst un superàvit equivalent al 0,1% del PIB, l’exercici 2023 va tancar un lleuger dèficit, pròxim al 0,1%.

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

Dins de les comunitats autònomes, n’hi ha cinc que van aconseguir tancar amb superàvit el 2023. Va ser el cas d’Astúries (0,27% del PIB), les Balears (0,46%), les Canàries (0,41%), Cantàbria (0,07%) i Navarra (1,43%). A l’altre extrem, les desviacions més grans respecte de l’objectiu inicial del 0,3% es van donar a la Comunitat Valenciana (-2,45%), Múrcia (-2,32%), Catalunya (-1,31%), Andalusia (-1,13%), Castella-la Manxa (-1,12%) i Extremadura (-1,04% del PIB).

Montero va constatar l’àmplia "asimetria" entre les dades d’unes i altres comunitats autònomes: "Em mostraré respectuosa. De la meva boca no trobaran cap crítica a la gestió de cap comunitat autònoma", va dir.