La irregular jornada laboral dilata els horaris de l’hostaleria

La polèmica laboral d’aquesta última setmana la va servir amb safata la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, qualificant de "bogeria" els dilatats horaris de l’hostaleria. I l’encarregada de repartir-la per totes les taules va ser, amb la seva rèplica, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, al·legant que "Espanya té la millor vida nocturna del món, amb els carrers plens de vida i llibertat".

Millor o pitjor vida nocturna, el que mostren les estadístiques és que la nit es fa als espanyols més curta que a la resta d’europeus. Espanya és el segon país que menys dorm de tot Europa occidental, només superat per Itàlia. Segons les dades presentades al Congrés Nacional de Medicina General i de Família (SEMG), els espanyols dormen de mitjana 7 hores i 13 minuts al dia.

Quart sector en ocupació

Un altre dels arguments de la presidenta madrilenya va ser que obrir fins tard "dona ocupació". Concretament l’hostaleria ocupa el 8,3% dels treballadors espanyols, i és el quart sector –després del comerç (14,8%), la indústria manufacturera (12,1%) i la sanitat (9,4%)– que més ocupació genera, segons l’enquesta de població activa de l’INE. El quart ocupador i el pitjor pagador, d’acord amb l’enquesta de costos laborals també de l’INE. Els empleats de l’hostaleria cobren 1.368,8 euros bruts al mes, un 30% menys que un obrer de la construcció, un 37% menys que un mestre o un 63% menys que un empleat de la banca.

Perquè hi hagi algú darrere de la barra servint és necessari que hi hagi algú davant que demani. I el fet que el 30,5% dels treballadors espanyols, és a dir, uns 6,4 milions de persones, segons l’INE, treballi de manera més o menys habitual fins a última hora de la tarda arrossega després sectors com l’hostaleria.

Jornades més irregulars i més llargues en comparació amb els països més acabalats de la Unió Europea. Segons dades de l’OCDE, un treballador espanyol fa, de mitjana, 1.643 hores a l’any, 300 més que un alemany, 200 més que un suec o 140 més que un francès. En aquest sentit, la jornada d’un espanyol és més semblant –quantitativament– a la dels seus veïns ibers, els portuguesos, o mediterranis, els italians o els grecs.

"Tenim pendent aprofundir més en el debat sobre com distribuïm el temps", assenyala l’especialista en negociació col·lectiva i professora d’Economia i Empresa de la UB Patricia Elgoibar. "Els meus alumnes holandesos o danesos al·lucinen quan veuen alguns negocis que tanquen a l’hora de dinar o que obren fins tan tard", assenyala.

Caps de setmana

Treballar tots els dissabtes o algun dissabte al mes és relativament freqüent, fins al punt que representa la quotidianitat del 35% dels ocupats, segons l’INE. Més rar és fer-ho diumenge (22%) o de nit (12%). El que sí que indica l’estadística és que els horaris intempestius s’acarnissen especialment amb els més joves i que perjudiquen lleugerament més homes que dones.

"Les jornades irregulars, amb àmplies disponibilitats, cada vegada són més freqüents i allà hi ha una bretxa de gènere important", assenyala la investigadora de la UB Judit Vall. Una de les explicacions que troba aquesta economista al fet que hi hagi més homes que dones treballant fora dels horaris que fan oficines o escoles és a causa del desigual repartiment de les cures, que recauen majoritàriament a l’esquena d’elles. El que en l’acadèmia s’ha batejat com la doble jornada. És a dir, les dones fan les seves hores a l’oficina, la botiga o la fàbrica i després, quan arriben a casa, fan un altre torn per banyar els nens, cuidar l’àvia o fer la compra.

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

Segons un dels estudis de referència a Espanya quant a distribució del temps de treball, liderat per la professora de la Universitat del País Basc Amaia Altuzarra, les dones treballen més hores que els homes al llarg de la setmana, si se sumen hores remunerades i no remunerades. "I el que observem és que quan una dona deixa d’encarregar-se de part de la feina de cures aquesta no l’assumeix un home, sinó que és perquè es paga a una altra persona per fer-ho, que sol ser una dona", diu Elgoibar.

"Especialment en les professions més liberals i qualificades, com per exemple els advocats, la disponibilitat es paga i això explica part de la bretxa salarial", afegeix Vall. La seva col·lega de professió, Elgobair, precisament està realitzant actualment un estudi sobre les diferències entre com enfoquen les negociacions individuals els treballadors en l’empresa quan persegueixen millores laborals. "Estem detectant que elles negocien flexibilitat per poder cuidar els fills, mentre que ells negocien un altre tipus de beneficis", explica.