Cols entre flors

"Som més agricultors nouvinguts que productors veterans que han fet la transformació", comenta Josep Mestres, que, després d’uns anys treballant com a enginyer tècnic agrícola, principalment en qüestions forestals, el 2008 va decidir posar en cultiu unes terres familiars a Benifallet (Baix Ebre). Eren 15 hectàrees de terra d’horta en les quals ell va iniciar una producció ecològica. "Tenim unes 40 varietats de productes d’horta i una quinzena de fruita", indica Mestres, que pertany a la cooperativa Hortec. Aquests dies la seva finca està coberta d’enciams de diferents varietats i de cols kale en línies, entre les quals hi ha flors plantades "perquè atraguin insectes i actuïn contra plagues".

Notícies relacionades

Les elèctriques recorren a sortejos i aplicacions de tercers per eludir la prohibició de fer trucades «spam»

Els homes cobren el triple en hores extres que les dones

La producció ecològica a Catalunya està fent des de fa un temps els deures que li han posat l’Agenda 2030 de l’ONU i la UE. Ocupa un 23% de la superfície agrària catalana. "El creixement més fort en els últims anys ha sigut en la vinya i, en menor mesura, en l’oliverar... Però en horta, per exemple, fa molts anys que no creix el nombre d’hectàrees cultivades de manera ecològica", precisa el productor. És un sector que ocupa proporcionalment més mà d’obra que l’agricultura convencional i que produeix aliments "que creixen al seu ritme", amb més vitamines i nutrients. "A més, en aquests moments, els preus per al consumidor no són tan elevats com fa uns anys, ja que els productes ecològics no s’han vist tan afectats per la inflació".

Estan entaulant una batalla. "La Generalitat vol crear una etiqueta per a l’agricultura sostenible: és un atac directe al segell ecològic", afirma. "Un aliment pot ser sostenible malgrat haver-se cultivat amb productes químics autoritzats".