"La competència deslleial està enfonsant els agricultors"

Cap lloc més apropiat per parlar d’alimentació i proximitat que el mercat de la Boqueria a Barcelona, entre fruita, verdura, carn i embotit. En aquest entorn, María Jesús Ibáñez –Chusa per als companys–, periodista especialitzada d’àmplia experiència d’EL PERIÓDICO, va explicar dijous a un grup de lectors per què és important l’aliment de proximitat.

Tot i que la convocatòria era a les 13 hores, quan la panxa comença a rugir perquè han passat hores des de l’esmorzar, la ponent va aconseguir captar l’atenció del públic que va acudir a l’Espai Boqueria, situat a l’emblemàtic mercat de la Rambla de Barcelona. Tant és així que fins i tot es van animar a aixecar la mà i demanar la paraula per explicar que havien comprat espàrrecs a Navarra en una visita a aquesta comunitat, però que procedien del Perú, i pebrots de Losada que en realitat eren originaris de Xile.

Ibáñez, presentada per la directora adjunta del diari, Gemma Martínez, va explicar des de la importància de l’etiquetatge fins a la necessitat d’ajustar-se a la temporada de les fruites i verdures perquè els agricultors autòctons puguin donar sortida als seus cultius. I és que ens hem acostumat a menjar cireres i fruites d’estiu durant tot l’any. I això implica importar, en lloc de consumir aliments produïts més a prop i, per tant, reduir les opcions que els pagesos puguin guanyar-se la vida.

Pes econòmic

En la introducció, la periodista va explicar que la seva tasca es desenvolupa en la secció d’economia del diari, des d’on segueix el dia a dia d’una activitat que, malgrat el seu caràcter estratègic, no ha deixat de perdre pes en el producte interior brut (PIB). "Quan vaig començar en el periodisme als anys 90, suposava al voltant del 5% del PIB de Catalunya, i avui se situa al voltant de l’1%", es va lamentar.

Potser pel seu passat com a especialista en educació, va animar l’auditori fent preguntes, com a l’escola: "¿Qui consumeix llet de vaca?"; "¿qui ha deixat de consumir-la i ha optat per altres tipus de productes?". "¿Fan la compra cada dia o planifiquen amb una setmana d’antelació?", "¿qui menja llegums almenys una vegada a la setmana?". I, tot aplicat, el públic va respondre a totes les qüestions.

Durant el seu contacte amb els lectors, Ibáñez no va dubtar a afirmar que, com denuncia la gent del camp que aquests dies ha portat els seus tractors als carrers de les principals ciutats, "la competència deslleial (de tercers països de fora de la UE, que estan subjectes a molts menys requisits mediambientals i de tota índole) està enfonsant els agricultors autòctons". La ramaderia no tant perquè està aguantant millor, però "l’horticultura està patint una caiguda en picat".

Quan va preguntar si algú es fixava en l’origen dels productes que compra, algunes persones del públic es van animar a denunciar que això no sempre queda clar a les etiquetes, tot i que legalment no hauria de ser així. La periodista no es va oblidar del rol que juga el malbaratament alimentari, un tema sobre el qual va publicar fa unes setmanes una sèrie en què s’analitzava aquesta qüestió, des de la producció al camp fins als establiments on es venen, o als restaurants on se serveix el menjar elaborat amb aquests productes.

Nous hàbits

En el seu afany per estudiar tot el que té a veure amb el món de l’agricultura i l’alimentació, va repassar també la qüestió dels nous hàbits. "¿Qui menja fora de casa més d’una vegada a la setmana?"; "¿algú compra menjar preparat?". Alguns van contestar. I és que, a diferència d’anys enrere, ens hem tornat més mandrosos i, pel treball i l’estrès, preferim comprar plats precuinats, va explicar aquesta especialista.

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social

Va recordar també les noves experiències que han sorgit per ressuscitar el camp. Algunes d’elles són alternatives a la falta de relleu generacional, com va explicar en un recent reportatge realitzat al municipi d’Alcarràs, en el qual, ateses les circumstàncies, un pare admetia que no gosava animar el seu fill a dedicar-s’hi quan aquest li deia: "Pare, jo no vull ser pagès".

Una altra de les iniciatives amb què la periodista va il·lustrar l’auditori són els bancs de terra que ha creat la Diputació de Barcelona perquè ciutadans desencisats de la vida a la ciutat aprofitin la saviesa i els camps dels agricultors que deixen la seva activitat o que es jubilen sense que ningú segueixi amb el negoci.