Els empleats catalans falten gairebé un dia al mes a la feina per baixa mèdica

Els empleats catalans falten a la feina gairebé un dia al mes per baixa mèdica, el doble que fa una dècada. De mitjana, tot i que amb importants oscil·lacions segons els sectors, un assalariat s’absenta de manera justificada del seu lloc unes 7,6 hores cada mes, cosa que al llarg de l’any suposa a l’empresa pagar i no veure treballat l’equivalent a uns 201 euros mensuals. Així ho quantifica un informe presentat ahir per la patronal catalana Pimec, que allarga la mà a l’Administració i als sindicats per mirar de reduir els nivells d’absentisme.

L’absentisme és un tema polèmic en les relacions laborals. D’una banda, als empresaris els suposa un maldecap, ja que veuen com els falten mans a l’oficina, el comerç o la fàbrica. I per al sistema públic de salut suposa un cost de 2.103,2 milions d’euros en prestacions. La gran majoria de baixes, concretament 8 de cada 10, duren menys de 15 dies.

Estadística oficial

Notícies relacionades

El Govern accepta "simplificar" l’‘atur’ dels autònoms

L’UPC tindrà "microcredencials universitàries" entorn de les fintech

Aquest problema el permet quantificar l’estadística oficial i situar-lo en aquestes 7,6 hores mensuals d’absència per treballador. La polèmica ve després en el diagnòstic del perquè. Alguns addueixen una sanitat saturada, que triga a curar els pacients. D’altres parlen de sobrecàrregues de treball que acaben cremant els treballadors i hi ha veus que apunten al frau i l’abús per part dels assalariats. Legalment tota baixa per incapacitat temporal ve precedida per una autorització d’un metge.

Ahir, Pimec va posar el tema sobre la taula i en el seu diagnòstic i propostes va entremesclar les tres potes. Va demanar endurir les sancions i augmentar els controls davant el frau. També va reclamar més poder per a les mútues col·laboradores, entitats privades que costegen de la seva butxaca les prestacions; i va advocar per més inversió en la sanitat pública, per reduir els temps d’espera. Catalunya, després de Navarra, és l’autonomia amb les baixes més llargues i, en part, això és perquè triga a enviar a l’especialista i fer proves als malalts.