L’eòlica espanyola surt del podi d’exportació en favor de la Xina i l’Índia

Espanya és un dels grans productors d’aerogeneradors, junt amb Dinamarca i Alemanya. Però el trio europeu fa front ara a l’amenaça de dos gegants que han iniciat l’expansió fora de les seves fronteres: la Xina i l’Índia. I el més mal parat ha resultat Espanya, amb la seva expulsió del podi de països exportadors en favor d’aquests dos estats asiàtics, segons l’Estudi Macroeconòmic de l’Impacte del Sector Eòlic a Espanya, elaborat per la consultora Deloitte per a l’Associació Empresarial Eòlica (AEE).

"La indústria xinesa ha tret quota de mercat a la indústria europea", reconeixia durant la seva presentació el president d’AEE, Juan Diego Díaz. El 2022 l’activitat exportadora va suposar 2.512 milions d’euros per al país, però d’aquesta xifra la producció de béns, equips i serveis es va reduir a 1.598 milions d’euros, a nivells previs a la de l’any 2006.

Les exportacions d’aerogeneradors van caure arreu del món un 28,9% entre 2021 i 2022, però en el cas d’Europa se suma la "deslocalització d’aquesta activitat cap a altres països" que s’està produint, segons explica l’informe.

La clau per enfrontar-se a la competència asiàtica "no és fabricar més barat, sinó fer-ho millor i tres anys abans que la resta", segons el director general de l’associació, Juan Virgilio. Però per obtenir aquest valor afegit es necessita "capacitat financera per invertir en innovació i desenvolupament" i el sector, a més de l’amenaça externa, ha viscut en els últims anys una tempesta perfecta que l’ha deixat sense múscul.

El debilitament va començar amb la pandèmia del coronavirus, que va provocar "retards en les càrregues, va generar incompliments dels contractes que els  fabricants ja tenien firmats i va elevar els preus de les matèries primeres per la inflació". Després, el 2022 es va sumar la guerra i la crisi energètica, que va afegir encara "més pressió als preus". Des de la patronal espanyola confien que en el primer trimestre del nou any, les empreses tornin a guanyar diners.

El temor de la competència de productes asiàtics ha sigut un dels focus de la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea del passat semestre. En el seu full de ruta per impulsar l’autonomia estratègica del continent (ResilientEU) advertia que "sense implementar mesures contundents, l’ecosistema energètic europeu podria tenir el 2030 una dependència de la Xina de naturalesa diferent, però amb una gravetat similar, que tenia de Rússia abans de la invasió d’Ucraïna".

Nous criteris en subhastes

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

¿Vols obrir un rocòdrom? Descobreix la nova fórmula d'Indoorwall i aconsegueix una rendibilitat alta

En aquest sentit, Europa negocia el Reglament de Zero Emissions Netes que aspira a cobrir el 40% del consum comunitari amb fabricació pròpia. En l’acord del Consell de la Unió Europea –previ a la negociació tripartida amb Parlament i Comissió– s’ha optat per establir condicions de contractació pública que no se centrin només en el preu de l’oferta, sinó també en la qualitat, incloses les característiques socials, mediambientals i innovadores.

En el pacte dels països també es decreta la possibilitat que els estats membre puguin establir altres criteris diferents del preu en les subhastes d’energies renovables; limitant aquesta mesura a un percentatge anual del 20% del volum subhastat. Espanya s’ha avançat a l’incorporar aquesta mesura al vuitè decret anticrisi amb un màxim del 30% de ponderació en les subhastes d’energia, a fi de mirar de potenciar la producció europea davant les importacions de tercers països.