Sánchez presumeix del creixement econòmic i allarga l’escut social

El president del Govern, Pedro Sánchez, va treure pit ahir de la pròrroga de part de l’escut social que va llançar per contenir els durs efectes de la inflació i va presumir del creixement de l’economia espanyola, que duplica el que van estimar la majoria dels estudis al començar l’exercici. En una compareixença a la Moncloa, a tall de balanç del 2023, Sánchez va desgranar el contingut del decret òmnibus amb què inaugurarà el nou any i va exhibir les seves credencials després de la renovació del seu mandat. "L’economia espanyola ha desmentit tots els profetes del caos, mostrant solidesa i fortalesa, malgrat la incertesa que estem vivint en tot el context internacional", va dir.

El cap de l’Executiu va confirmar el manteniment de la majoria de les mesures del denominat "escut social": prorroga les que va aprovar després de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, que van des de la pujada esglaonada de la fiscalitat sobre l’energia fins a la gratuïtat i les bonificacions en el transport públic. Al seu torn, manté els impostos a la banca i a les energètiques, tot i que en aquest últim cas, amb l’opció de deduccions per invertir en projectes de transició energètica, i continuarà la prohibició (almenys fins al 2025) d’executar desnonaments a persones vulnerables sense alternativa habitacional.

El part del decret òmnibus s’ha aconseguit després d’un intens debat entre els socialistes i els socis de Sumar, en especial sobre el manteniment de les mesures de bonificació i gratuïtat del transport públic i els gravàmens a la banca i les energètiques.

Energia.

El Consell de Ministres va aprovar una pujada esglaonada de la fiscalitat sobre l’energia fins a recuperar els nivells previs a l’esclat de la crisi energètica: així, va acordar elevar l’IVA sobre l’electricitat des del 5% actual fins al 10% durant tot el 2024; l’impost especial de l’electricitat (IEE) passarà del 0,5% actual al 2,5% durant el primer trimestre de l’any i al 3,8% durant el segon; i l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica (IVPEE) tindrà un tipus del 3,5% fins al març, i passarà a tenir un 5,25% fins al juny.

En el cas dels subministraments de gas natural, l’IVA se situarà en el 10% els primers tres mesos del 2024, a partir de quan "recuperarà els nivells normals (21%)", va dir Sánchez. Pel que fa als combustibles de biomassa es mantindrà al 10% durant sis mesos.

Sánchez va justificar la retirada d’aquestes rebaixes fiscals "davant la caiguda gradual que s’està produint en els preus de l’energia l’últim any". "Fa dos anys, en vigílies de la invasió de Putin a Ucraïna el preu del megawatt-hora al nostre país assolia els 360 euros, divendres passat era set vegades inferior (51,8 euros). Les xifres parlen per si soles i també parlen de la consistència del compromís d’aquest Govern amb les crisis que venen de fora de les nostres fronteres", va defensar.

Al mateix temps que desmunta les rebaixes d’impostos, el Govern manté altres mesures, d’impacte pressupostari més limitat, però dirigides a "millorar la vida de la gent enmig de la incertesa" derivada ara no només de la guerra d’Ucraïna sinó també del conflicte a l’Orient Mitjà, segons va dir Sánchez. Entre aquestes destaca la protecció als consumidors més vulnerables, a través de la prohibició al tall del subministrament, creada amb la pandèmia, o l’ampliació dels descomptes del bo social elèctric i tèrmic i el manteniment de les tres categories de perceptors existents fins ara.

Banca.

"Es prorrogaran un any els gravàmens al sector financer i energètic. En el cas del gravamen energètic introduirem modificacions en els Pressupostos perquè es puguin deduir a partir de l’1 de gener les inversions estratègiques vinculades amb projectes industrials i la descarbonització del sistema productiu al nostre país", va explicar Sánchez. A partir d’aquí, va assegurar que l’Executiu manté el "compromís" acordat en el pacte programàtic del Govern de coalició de fer aquests gravàmens "permanents". Unes paraules que van arribar pocs dies després que Repsol amenacés de traslladar les seves inversions renovables d’Espanya a altres països si es mantenia aquest gravamen més enllà d’aquest any. Una altra de les mesures anunciades és l’eliminació de les comissions per retirada d’efectiu en finestreta per a la gent gran i les persones amb discapacitat. L’eliminació de les comissions per retirada d’efectiu en finestreta s’alinea amb el protocol subscrit el febrer del 2022 per garantir la inclusió financera dels dos col·lectius.

Transport.

Es manté la gratuïtat per a tots els usuaris freqüents de Rodalies, Mitjana Distància, línies estatals d’autobús, així com el descompte en l’Avant. Es manté la subvenció del transport en metro i autobús per als viatgers habituals en les mateixes condicions que s’apliquen ara, sempre que les autonomies aportin almenys el 20% per arribar a un descompte mínim del 50%. En principi, la mesura es prorroga durant tot l’any que ve.

Aliments.

El cistell de la compra de les famílies espanyoles seguirà fins al pròxim juny amb un IVA del 0% en els aliments bàsics i del 5% per a la pasta i l’oli. La mesura s’adopta malgrat que la caiguda gradual dels preus de l’energia ha permès que els costos de producció en el sector agrari siguin més moderats. Tot i que quan es va aprovar per primera vegada aquesta rebaixa de l’IVA dels aliments es va marcar una taxa d’IPC subjacent del 5,5% per retirar aquesta mesura i la dada del novembre passat (l’última disponible) situa aquesta taxa un punt per sota, en el 4,5%, l’Executiu s’ha decidit a mantenir l’ajuda en un moment en què els preus dels aliments van avançar el mes passat un 9%. Estendre aquesta rebaixa fiscal a determinats aliments el primer semestre del 2024 podria tenir un cost aproximat pròxim als 900 milions d’euros, vist l’impacte pressupostari que la mesura va tenir fins al setembre del 2023, que va sumar un total de 1.294 milions.

Pensions.

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

El Govern central aprova la revalorització de les pensions d’acord amb l’IPC. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ja va publicar la dada de l’IPC definitiu del novembre, que serveix de referència per a la revalorització de les pensions el 2024. Finalment les prestacions contributives pujaran un 3,8% a partir de l’1 de gener de l’any que ve i els pensionistes ja ingressaran en la nòmina del primer mes de l’any la prestació amb les taules actualitzades. L’augment pel que fa a les pensions contributives, les més freqüents entre el col·lectiu de pensionistes i que actualment perceben prop de 10 milions de persones, pujarà segons l’evolució mitjana de l’IPC durant el 2023 i aquestes mantindran així el seu poder adquisitiu. És a dir, si la pensió mitjana contributiva és actualment de 1.197,9 euros (segons la nòmina pagada el mes de novembre), a partir del gener pujarà a 1.243,3 euros, uns 45 euros d’increment mitjà. També pujaran en la mateixa proporció totes les pensions contributives de viudetat, d’incapacitat temporal o d’orfandat. La pensió màxima, per la seva banda, pujarà en la mateixa proporció fins als 3.175 euros bruts al mes, 116 euros més que el 2023.

El nou sistema de càlcul de les pensions elimina fórmules que van regir en el passat, com és el cas de les paguetes per compensar la diferència entre l’IPC definitiu i l’increment aprovat pel Govern a principis d’any. Ja el 2023 no hi va haver aquest ingrés, que sí que va ser habitual dècades enrere, i aquest any i els que venen tampoc.