El Govern blinda l’ús de l’aigua per guardar energia

Nou pas per convertir els embassaments espanyols en una mena de bateries renovables gegants. El Govern ha modificat la llei d’aigües en el vuitè decret de mesures anticrisi per introduir l’emmagatzematge hidràulic d’energia com el tercer ús prioritari de l’aigua, darrere del consum humà i el reg, i per davant de la producció d’energia elèctrica, altres finalitats industrials o les recreatives.

L’objectiu del canvi és accelerar la instal·lació de centrals hidroelèctriques reversibles (o de bombatge), a les quals a més l’Executiu donarà preferència en les noves concessions d’aigües que s’atorguin. Però també per establir les bases del futur sistema elèctric, a l’anteposar l’emmagatzematge a la producció en cas d’escassetat d’aigua.

A Espanya hi ha centenars d’embassaments. Uns estan destinats a ús humà i reg (consumptius) i altres a producció elèctrica. Aquests últims sumen uns 20 gigawatts (GW) de potència instal·lada, però la majoria són centrals convencionals i només hi ha 3,3 GW de bombatge. El Govern vol promocionar aquestes últimes, fonamentals per al desenvolupament renovable, i de fet, la llei de canvi climàtic i transició energètica ja prioritza les centrals de bombatge en les noves concessions, però hi ha «dues barreres principals» que alenteixen la tramitació: la incompatibilitat amb concessions ja existents i la necessitat de comptar amb un termini de contracte més extens «per poder amortitzar i rendibilitzar la inversió que es requereix», segons s’explica al decret anticrisi publicat ahir pel Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Notícies relacionades

El Govern recula i els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

El Banc d’Espanya eleva la previsió del PIB però alerta de futurs ajustos fiscals

La manera de desencallar el problema, segons l’Executiu, és la introducció en la legislació de l’aigua del nou ús com a emmagatzematge d’energia. La lògica que utilitza és que una central elèctrica convencional té com a meta produir energia, mentre que les centrals de bombatge són consumidores d’energia. A diferència de les primeres, que tenen un sol embassament, el bombatge compta amb dos de disposats a diferent altura per emmagatzemar aigua en el dipòsit de dalt quan hi hagi menys demanda i utilitzar-la per produir energia en el de baix quan es requereixi. El procés de bombar l’aigua des del dipòsit inferior al superior necessita més energia que la que es genera quan es turbina en sentit invers.

Una vegada creat el nou ús (emmagatzematge d’energia), la seva col·locació en tercera posició en l’ordre de preferències d’ús de la llei d’aigües implica que en cas d’escassetat tindrà preferència, però també si hi calgués una «expropiació forçosa» regeix aquest ordre. A partir d’aquí, les centrals de bombatge existents s’adaptaran «d’ofici» al nou ús com a emmagatzematge hidràulic d’energia i se’ls permetrà obtenir una nova concessió «amb el mateix ús i destí» si volen repotenciar-se (augmentar la seva capacitat) «per un termini suficient per amortitzar la inversió realitzada, no podent superar en cap cas els 50 anys». n