La pujada del salari mínim queda ajornada fins al gener

Tres milions de treballadors a Espanya –i els ocupadors que els paguen la nòmina– hauran d’esperar unes setmanes més per conèixer quant s’apujarà el seu sou a partir de l’any que ve: el salari mínim interprofessional (SMI). La falta d’acord en el si del diàleg social, amb una patronal que considera excessiva la proposta del Ministeri de Treball de revaloritzar aquesta referència un 4% i uns sindicats que la qualifiquen d’insuficient, obliga el Govern a ajornar fins al gener la decisió final.

Fonts del Ministeri de Treball confirmen que el Consell de Ministres d’avui no avaluarà cap decret en relació amb l’SMI. I a partir de l’1 de gener continuarà, transitòriament, en els 1.080 euros bruts (en 14 pagues). Les diferències dins del mateix Executiu també compliquen consensuar una revalorització que no compta prèviament amb el beneplàcit dels agents socials.

Els empresaris –amb el suport de les centrals– han reclamat al Govern que compensi la pujada de l’SMI en els contractes públics, ja que en part d’aquests aquest sou és bastant habitual i un augment del 4% provoca un increment substantiu de la massa salarial necessària per donar compliment al contracte, i la seva adjudicació continua sent la mateixa.

Treball ha manifestat públicament la seva intenció d’estudiar revisions puntuals en aquells contractes públics especialment afectats, si bé és una competència pròpia del Ministeri d’Hisenda. I en aquest sentit la seva titular, María Jesús Montero, va tancar la porta fa uns dies a l’esmentada possibilitat. "La pujada de l’SMI no pot ser a costa de la recaptació del conjunt dels espanyols", va dir després de l’últim Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

Si bé des de Treball matisen que Montero es referia a una desindexació generalitzada dels contractes públics i que ells plantegen revisions puntuals i mai generalitzades. Tanmateix, de moment no han aconseguit desembussar la negociació i tampoc tenen programades noves reunions amb patronal i sindicats per avançar en la xifra final.

Per això, la decisió final sobre el salari mínim queda ajornada, almenys, fins al mes de gener. La intenció del Ministeri de Treball és acabar aprovant un reial decret amb efectes retroactius, la mateixa metodologia que ha aplicat en anys anteriors quan no ha sigut possible pactar un acord i plasmar-lo en el BOE abans del 31 de desembre.

Depenent de la tardança en el veredicte final, les empreses que abonen el salari mínim als seus empleats (uns tres milions a tot Espanya i concretament 250.000 a Catalunya) tindran marge per incorporar la revalorització en la mateixa nòmina de gener o es veuran obligades a fer-ho ja en la de febrer i abonar una pagueta en compensació a aquell mes de retard forçat.

Negociacions complicades

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

En els últims cinc anys el Govern no ha aprovat la revalorització del salari mínim abans del 31 de desembre de l’exercici anterior. L’última vegada que va complir aquest costum va ser el 2018, quan l’Executiu, llavors monocolor del PSOE, va aprovar en el Consell de Ministres celebrat de manera extraordinària a Barcelona l’increment de l’SMI.

Des d’aleshores, les revaloritzacions s’han acabat concretant ja entrat gener o fins i tot al febrer, com l’any passat. Que aquest terra salarial hagi pujat gairebé un 50% en aquests últims cinc anys ha complicat arribar a acords amb la patronal per a això, que ha alimentat al seu torn la dissensió dins de la coalició i ha dificultat més l’execució final en el BOE. Els desacords entre Calviño i Díaz han sigut una constant durant els últims anys.