La lenta arrencada dels vehicles elèctrics llasta la transició verda

El desembre del 2015, arran de la COP21 de París, es va firmar un acord internacional que establia l’objectiu de mantenir, abans de finals d’aquest segle, l’escalfament global per sota de dos graus respecte als nivells preindustrials, i de ser possible limitar-lo a 1,5 graus. L’eina principal per aconseguir aquesta meta és la transició energètica entesa com el canvi d’un sistema energètic (producció, distribució i consum) establert en els combustibles fòssils a un de baixes emissions o sense emissions de carboni, basat en les fonts d’energia renovables.

Una de les grans palanques cap a la descarbonització és ampliar l’electrificació. Això és el procés de substituir els combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas a tots els sectors econòmics. La meta del Govern és arribar a un pes del 34% el 2030, però això suposa augmentar en un temps rècord els nivells actuals, que se situen en 22,5%, després d’haver retrocedit des del 25% del 2019. El canvi en la indústria, el transport i, en un grau més baix, a les calderes de les llars a formes electrificades són algunes de les receptes.

Canvi de flota

Malgrat l’ambició, la implantació del vehicle elèctric avança lenta. A finals del 2022 hi havia 325.675 vehicles elèctrics matriculats, encara lluny dels 540.000 que hi ha d’objectiu per al 2025 i els 5,5 milions previstos per al 2030. La distància fins aquest objectiu explica l’existència d’ajudes com el Pla Moves o la desgravació del 15% en l’IRPF fins a un màxim de 3.000 euros, aprovada a finals de juny.

Entre els motius d’aquest lent desenvolupament hi podria haver el baix desplegament de punts de recàrrega –dels entre 80.000 i 110.000 endolls previstos a final d’aquest any en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència a finals del mes de setembre només n’hi havia uns 27.420, segons la patronal del cotxe elèctric, Aedive. El regulador espanyol, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ultima un informe sobre els problemes que hi ha per al seu desenvolupament i posada en marxa. Instal·lar un punt de recàrrega tarda uns mesos, però els permisos per poder posar-lo en marxa requereixen d’entre un i dos anys, als quals se suma un període de fins a un any i mig més si afecta una carretera.

Menys calderes de gas

En l’àmbit domèstic també les bombes de calor estan cridades a jugar un paper important al consumir entre quatre vegades menys energia que les calderes de gas o petroli. Però l’any 2022, Espanya va ser el cinquè país amb la taxa més baixa de vendes de bombes de calor de tot Europa, amb 9,8 bombes de calor per cada 1.000 llars, segons l’informe sobre el mercat europeu el 2023 elaborat per l’Associació Europea de Bombes de Calor (EHPA, per les seves sigles en anglès).

Sobre la manera de produir tota aquesta electricitat, les reines seran les energies renovables, tant per a generació elèctrica com per a l’ús final de l’energia, tot i que l’un i l’altre estan directament relacionats. Són les renovables les que més ritme d’implantació tenen, amb un creixement de la capacitat el 2022 del 42%, davant el 38% de l’any 2019, i provocant que el 2023 Espanya es converteixi en el primer país d’entre les economies més grans d’Europa en assolir el 50% de renovables en la seva estructura de generació.

Aquesta modalitat ha viscut un autèntic boom des del 2018, passant de 0,4 GW instal·lats a 5,2 GW, al caliu dels nous marcs reguladors primer, com el final de l’impost al sol, i l’augment de la factura de la llum després de la invasió de Rússia a Ucraïna i el repartiment d’ajudes del Govern, amb més de 2.000 milions d’euros l’últim any i mig. Un bon ritme que ha portat el Govern a elevar els seus objectius d’autoconsum a 19 GW, davant els entre 8 i 14 GW establerts el 2021.

Hidrogen verd

Una altra qüestió és tot allò que no es pot electrificar, com la demanda energètica en els processos industrials d’alta temperatura o el transport pesat, és a través de gasos d’origen renovable, com l’hidrogen verd i el biogàs. L’hidrogen renovable està cridat a ser un dels grans protagonistes de la transició energètica, amb un objectiu d’11 GW el 2030. Malgrat les enormes expectatives generades, amb anuncis milmilionaris d’inversió per part de les grans empreses energètiques, la realitat és que en el dia d’avui amb prou feines hi ha un grapat de projectes en marxa. No obstant, el Govern ha multiplicat per tres la seva meta de cara a l’ambiciós 2030, fins a tenir 11 GW d’electrolitzadors.

El problema d’aquest vector energètic és que és molt car, en comparació amb la seva alternativa fòssil (l’hidrogen gris, que es produeix amb gas). Aquesta diferència s’ha vist agreujada en els últims mesos, en què el preu del gas (35 euros) ha baixat respecte als nivells rècord a què va arribar el 2022 (200 euros). I aquí, a més, el Govern depèn de les petrolieres, que són les principals consumidores d’hidrogen a Espanya. Més enllà del consum industrial, l’estratègia del Govern passa per produir tal quantitat que serveixi també per exportar aquest producte a altres països.

Espanya-Alemanya

El principal projecte és l’hidroducte H2Med que aspira a unir la Península Ibèrica amb Alemanya a partir d’un conducte submarí entre Barcelona i Marsella.

Una altra manera de descarbonitzar la indústria és a través del biogàs. Gas produït a partir de matèria orgànica, principalment de residus. És el gas renovable que té primacia en el curt i mitjà termini (per davant de l’hidrogen verd) i després del seu enriquiment fins a biometà, pot tenir els mateixos usos i usuaris consumidors i utilitzar la mateixa infraestructura que es fa servir per al gas natural. L’any 2020, la producció de biogàs va ser de 8,079 terawatts-hora ( TWh), mentre que l’objectiu per al 2030 a l’esborrany del PNIEC se situa en els 20 TWh. Les empreses gasistes, integrades a Sedigas, estimen un potencial de producció de fins a 163 TWh, suficient per descarbonitzar el 45% de la demanda nacional de gas natural, davant els 20 TWh del Govern.

Eficiència

Notícies relacionades

El Govern recula i els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

El Banc d’Espanya eleva la previsió del PIB però alerta de futurs ajustos fiscals

Un altre dels eixos de la transició energètica és l’eficiència. És a dir, utilitzar la menor quantitat possible d’energia amb el mateix o similar resultat de confort i servei. Entre les mesures per fomentar l’eficiència s’inclou la rehabilitació de les llars. L’any anterior a la pandèmia de covid es van rehabilitar poc més de 31.100 llars i, tot i que suposa un 10% més que el 2018, l’objectiu del Govern és multiplicar aquesta activitat per deu d’aquí al 2030, arribant als 300.000 habitatges a l’any.

En el Pla de Recuperació es destinaran 3.420 milions d’euros a la rehabilitació residencial amb l’actuació en façanes i cobertes, millorant l’aïllament i la fusteria dels edificis, el canvi de finestres a les vivendes, la instal·lació de plaques solars, aerotèrmia i la millora de l’accessibilitat dels edificis. L’objectiu és arribar a les 510.000 actuacions de renovació de vivendes en menys de tres anys, en el segon trimestre de l’any 2026, el que implica un ambiciós ritme mitjà de prop de 71.000 habitatges a l’any.