Aragonès tanca amb els agents socials un acord de mínims per als comptes

El líder de l’Executiu busca compensar la seva fragilitat parlamentària amb legitimació social i repeteix la fórmula que va fer servir l’any passat per reforçar els seus arguments amb el suport dels agents econòmics. Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT van rubricar un document de nou pàgines, al qual va tenir accés EL PERIÓDICO, en què s’inclouen una bateria de mesures socials, educatives i econòmiques l’entrada en vigor de les quals depèn de si hi acaben havent o no nous pressupostos.

"És positiu que anem consolidant una manera de governar a través d’acords amplis. [...] Tots els que sumin ho hauran d’explicar i aquells que no també", va declarar el líder republicà des del Palau de la Generalitat. Ara es llançarà a concretar el suport de potencials socis parlamentaris per treure els seus comptes. L’any passat el PSC i els Comuns van ser els que van acabar entrant a un acord.

Els líders de patronals i sindicats van valorar positivament tant el contingut de l’acord com el procés de concertació que l’ha fet possible, si bé van defugir entrar en la retòrica d’Aragonès i reconèixer-se com a element de pressió de cara als partits polítics. "No és l’acord perfecte per a nosaltres, [...] però té una clara intencionalitat de prioritzar les pimes i fa avançar el país", va declarar el president de Pimec, Antoni Cañete.

Si bé el més incòmode, fins al punt que va valorar fins a l’últim moment no presentar-se a la firma, va ser el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. "No és un acord perquè avalem els pressupostos", va declarar després de firmar. "No volem pressionar ningú, sinó que exercim el nostre rol institucional", va afegir el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco. Si bé la gran majoria de les qüestions pactades es quedaran en paper mullat si finalment el Govern fracassa i hi ha una pròrroga pressupostària.

Consens de mínims

Ara ERC es focalitzarà en l’arc parlamentari, on els potencials socis pretendran afegir de la seva collita mesures que puguin justificar el seu suport als comptes. Entre les qüestions pactades amb els agents socials destaquen diverses matèries. Després de la "desgràcia de l’informe PISA", tal com s’hi va referir el secretari general d’UGT de Catalunya, Camil Ros, el Govern va prometre posar a sobre de la taula 34,2 milions perquè durant el curs 24-25 les ràtios en l’educació obligatòria –des d’infantil a primària i a l’ESO– disminueixin per sota dels 24 alumnes per aula.

En matèria social va prometre augmentar l’indicador renda de suficiència Catalunya (IRSC) un 4% l’any que ve i, més important, consolidar un mecanisme per revaloritzar de manera automàtica aquesta referència, que durant la dècada anterior va estar congelada i la seva actualització quedava a mercè de cada Govern. I per reduir la taxa d’atur, a la baixa, però encara de les més altes d’Europa, el pressupost incorpora una partida per contractar 230 orientadors professionals que reforcin el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i ajudin els aturats, especialment els de llarga durada, a trobar una nova feina.

Notícies relacionades

Setmana clau del Sabadell per decidir si accepta unir-se al BBVA

Polítics en temps de crisi

La Generalitat també va concretar amb els agents socials un projecte que feia mesos que cuinava: el fons Arrels. Aquest serà un mecanisme mitjançant el qual l’administració entrarà en el capital d’empreses estratègiques que estiguin tenint problemes conjunturals. Inicialment, el fons Arrels estarà habilitat el 2024 amb 25 milions d’euros, per posteriorment anar ampliant-lo fins a arribar als 100 milions d’euros el 2027.

Aquesta eina emula el model basc del Finkatuz i pretén arrelar –per això el nom– les inversions i els llocs de treball de determinades empreses –sobretot pimes– per a benefici de Catalunya.