El Govern sosté que amb la seva gestió no hi hauria fons europeus sense adjudicar

El director general responsable dels recursos crida a "fer alguna cosa" per evitar que el 72% dels concursos quedin deserts i recorda que a Alemanya els ‘länder’ participen en el desplegament

El Govern sosté que amb la seva gestió no hi hauria fons europeus sense adjudicar

AGUSTÍ SALA

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A la Generalitat asseguren que si hi hagués fons europeus Next Generation per a la indústria sota la seva gestió no quedaria ni un euro per adjudicar. Així de convençut està Aleix Cubells, director general que a la Conselleria d’Economia s’ocupa d’aquests recursos i que assegura que "cal fer alguna cosa" per evitar que quedin desertes el 72% de les convocatòries amb aquests fons destinats a la indústria, com ha passat fins ara per fer unes convocatòries amb un enfocament centralitzat sense comptar amb les especificitats dels territoris.

"Els diners no són de les administracions sinó dels ciutadans perquè la indústria es pugui transformar i que els recursos arribin a les empreses", afegeix. Cubells, alhora, destaca que, per exemple, a Alemanya els lander, els estats federals, l’equivalent a les autonomies, participen en el desplegament de determinats fons europeus i defensa que es faci també a Espanya.

Arran dels resultats de les convocatòries destinades a la indústria ha sorgit la proposta que va fer aquesta mateixa setmana la consellera d’Economia, Natàlia Mas, que l’Estat cedeixi a les autonomies els recursos que han quedat sense adjudicar, dels quals a Catalunya li correspondrien uns 1.820 milions, segons els seus càlculs.

Superat amb escreix

Cubells afirma que la Generalitat ha superat amb escreix les previsions en les seves línies d’ajuda, com l’última destinada a la indústria, que va començar amb una dotació de 10 milions i va acabar per sobre dels 45 milions. Es tracta, doncs, de maximitzar els recursos i evitar que si no es fan servir abans de l’agost del 2026 s’hagin de tornar a Brussel·les. En aquesta línia Cubells afirma que l’administració catalana analitza altres vies i fons europeus que es puguin fer servir en altres projectes estratègics per al Govern, com la salut, els xips o la quàntica.

Segons el director general de fons europeus de la Generalitat, les tres línies a les quals destinaria el Govern els recursos que l’Estat podria cedir a les autonomies, que són els dirigits a la innovació, inversió i nous productes, es dissenyen tenint en compte la cartera de projectes que ja coneix i té sobre la taula l’agència pública Acció. "No es tracta d’obrir línies de suport i esperar que les demanin els potencials beneficiaris sinó vincular-ho a la captació d’inversions", afirma.

El problema, en tot cas, no afecta grans companyies com Seat, Engie o Vall Companys ni les companyies de menys dimensió, que han comptat amb el kit digital (a Catalunya l’han sol·licitat 35.000), sinó les mitjanes indústries, adverteix.

El sistema "centralitzat" actual ha fet que un projecte com el futur desembarcament d’una planta de la coreana Lotte Energy a Mont-roig del Camp (Baix Camp) es quedés sense un euro en la liquidació provisional de la primera i la segona convocatòria del Perte per al vehicle elèctric. Va ser a través d’una correcció posterior a instàncies de la Generalitat que va obtenir finalment més de 49 milions en les liquidacions definitives.

Gran impacte

I el mateix va passar amb un projecte de Basf Battery Materials, que al final va aconseguir 15,8 milions per crear una nova planta de metalls de base. I no es tracta només de plans que requereixin ingents quantitats diners sinó que n’hi ha "molts que amb quantitats més petites tenen un gran impacte", com el de la Fundació Sant Joan de Déu, amb una ajuda de 4,7 milions per implantar una àrea de medicina personalitzada per a malalties pediàtriques.

Cubells destaca que Catalunya absorbeix en les convocatòries un percentatge que fins i tot supera el seu pes el producte interior brut (PIB) espanyol, amb més del 20%, si bé la xifra total per al conjunt de l’Estat queda molt per sota del previst. En la convocatòria d’ajudes a la cadena industrial del cotxe elèctric es van concedir 793,7 milions, dels 2.975 previstos. Catalunya en va cobrir el 24,1%. En la de projectes de producció de sèries del vehicle elèctric 2023, dotada amb 837 milions, es van atorgar 628,7 milions i Catalunya en va obtenir el 21,7%.

Notícies relacionades

Segons el parer de Cubells, els grans problemes del desplegament dels fons són "la falta de focus per un disseny excessivament centralitzat", així com un gran volum de subvencions, més de 400, i licitacions, més de 2.200. També es porten a terme mitjançant "finestres de sol·licitud curtes i no planificades" i amb "solapament de programes d’ajuda".

Tampoc s’han tingut en compte propostes d’àrees d’actuació que el Govern considera prioritàries o estratègiques, com és el cas de la proteïna alternativa. Hi ha, de fet, barreres, com que algunes empreses no poden participar en algun projecte estratègic (Perte) malgrat ser del sector implicat per la rigidesa de les definicions establertes en les convocatòries.

Temes:

Govern Euro