Espanya, en el focus

Les noves regles acordades ahir en la reunió (virtual) dels ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin) seran d’aplicació plena en els Pressupostos del 2025. Els comptes del 2024 es plantegen com de transició cap al nou model, que comporta diversos interrogants.

¿Es conserven les referències del 3% i el 60% del PIB?

Sí, les noves regles conservaran els objectius establerts en el Tractat de Maastricht (1992) d’un dèficit públic inferior al 3% del PIB i un deute per sota del 60% del PIB. Aquests objectius són intocables. El que canvia és la manera de complir. Com passava fins ara, si se supera el límit del 3% del PIB el país incorrerà en Procediment de Dèficit Excessiu (PDE). Ara es concreta que si se supera el 3% del dèficit, el país haurà de corregir aquest desequilibri a un ritme mínim anual del 0,5% del PIB. A més, ara es fixa una nova referència de dèficit de l’1,5% del PIB, per als països que ja el tinguin per sota del 3% del PIB, però amb un deute per sobre del 60% del PIB. L’objectiu és forçar-los perquè generin un matalàs que els permeti disposar de marge pressupostari per poder respondre als pitjors moments del cicle econòmic sense vulnerar el límit del 3% del PIB.

¿Quins seran els principals canvis?

Els canvis principals són dos: les vies d’estabilitat seran individualitzades, per a cada país, i es definiran a partir d’un sostre de despesa anual (no a partir d’objectius de dèficit). En el nou esquema, els països amb un deute superior al 60% del PIB (Espanya va tancar el 2022 amb una taxa del 113%) hauran de dissenyar, d’acord amb les institucions europees, un pla d’ajust a quatre anys, ampliable a set si s’assumeixen determinats compromisos d’inversions i reformes. En l’actualitat, els plans de convergència són de tres anys. A més, els ajustos es definiran a partir d’un sostre de despesa (s’establirà un determinat percentatge anual de variació de la despesa primària neta, sense tenir en compte els interessos del deute públic ni la despesa cíclica en atur). Fins ara, quan un país superava el nivell de deute del 60% del PIB regia l’anomenada regla de la vintena part: la diferència entre el nivell de deute i el 60% ha de ser eliminada en el termini màxim de 20 anys, a raó d’una vintena part de la diferència cada any.

¿Com hauran d’ajustar els seus comptes els països?

Cada país haurà d’acordar amb les institucions europees un pla d’ajust a quatre anys de la despesa primària (per al període 2025-2028) que garanteixi dues qüestions. Primera: que el dèficit se situï (o es mantingui) per sota del 3% del PIB. Segona: una correcció del deute públic que hauria de continuar la seva pendent durant els 10 anys posteriors al període del pla (fins al 2038) tot i que no s’adoptessin nous ajustos. El termini de quatre anys es podrà allargar fins a set en cas que el pla assumeixi determinats compromisos d’inversió i reformes.

¿Com afectarà Espanya?

Espanya està en el focus de les noves regles fiscals ja que és un dels països de la UE amb un nivell de deute que no només supera el nivell del 60% del PIB, sinó també el del 90%. A més és un dels països amb dèficit elevat. Al tenir un deute per sobre del 60% del PIB, Espanya és un dels països que hauran de presentar un pla d’ajust a quatre anys (set, si s’assumeixen determinats compromisos d’inversió) que garanteixi la seva reducció. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha fet alguns càlculs estimatius per a Espanya. Segons això, per complir els requisits de les regles Espanya hauria de planificar un ajust al voltant de 0,64 punts del PIB a l’any (l’equivalent a uns 8.600 milions a l’any) durant el període 2025-2028, per arribar a un dèficit del 2% del PIB el 2026 i el 0,8% el 2028 (per als quatre anys l’ajust sumaria 34.400 milions en total).

Notícies relacionades

El Govern recula i els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

El Banc d’Espanya eleva la previsió del PIB però alerta de futurs ajustos fiscals

¿Es mantindrà el règim de sancions?

La reforma manté el Procediment de Dèficit Excessiu (PDE) i incorpora un esquema de sancions, diferent de l’actual. Hi haurà sancions econòmiques, però no tan elevades com les del model encara vigent perquè puguin ser efectives i aplicables.