Els embolics telefònics

El primer dels escenaris que s’obren i el més improbable és llançar una oferta d’una sola vegada per la compra d’accions per aquest capital. El segon, amb més opcions, és ordenar a un banc d’inversió anar comprant paquets de Telefónica fins arribar al 10%, en un procés que duraria uns quants mesos. I el tercer és anar comprant lentament d’acord amb la capacitat financera de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI), en una operació de llarga durada.

El volum mitjà de negociació de Telefónica és de 15 milions d’accions diaris. Qualsevol intervenció de la SEPI ha de generar un volum molt superior de negociació per poder equilibrar l’oferta amb la demanda. Fonts del sector assumeixen que la segona opció es podria fer en sis mesos com a màxim i la tercera podria trigar fins a un any i mig.

Com i quan

Aquest com i quan és la gran incògnita de l’operació que tornarà a convertir l’Estat en accionista de la companyia de telecomunicacions 27 anys després de la seva privatització. En el mercat no es recorda que mai s’hagués anunciat la intenció de comprar la participació d’una companyia cotitzada en aquests termes.

Els números de la SEPI no enganyen. El 2022, va indicar tenir una capacitat inversora de 213 milions, una xifra de negoci de 5.252 milions i uns beneficis nets de 43 milions. El 37% del negoci l’aporta Correus i un 26% el grup Navantia. Els grans actius de la Sepi depenen del valor de les seves participacions en les empreses que controla majoritàriament o minoritàriament. Qualsevol operació de venda o reestructuració de cartera li permetria obtenir prou recursos per a l’operació Telefónica. Només en el cas de les que cotitzen: el 4,12% d’Airbus val 4.449 milions; el 20% de Redeia està valorat en 1.612 milions; el 27,99% d’Indra són 690 milions; el 2,52% d’IAG val 231 milions i el 5% d’Enagás, 205 milions. En total: 7.187 milions. A través d’altres instruments, l’Estat controla el 51% d’Aena (12.477 milions) i un 17,3% de CaixaBank (5.195 milions).

Que l’Estat es quedi amb un 5% –aquesta era l’estimació inicial– o que acabi arribant al 10% dependrà de si el grup de telecomunicacions saudita pot executar l’opció de compra del 5% que elevaria la seva participació del 4,9% al 9,9%. Per ara, la seva intenció es manté. Cap dels altres dos grans accionistes espanyols té la intenció de vendre. El BBVA controla un 4,83% i el grup La Caixa a través de CaixaBank (3,5%) i de Criteria (2,5%), participada per la Fundació La Caixa, té el 6%. La seva intenció és anar reduint la seva participació a CaixaBank i augmentar la de la Fundació. L’objectiu continua sent generar ingressos via dividend de Telefónica, que ha repartit 0,3 euros bruts per acció aquest any. En total: 1.725 milions.

En cas que tots els pronòstics s’acabin complint, hi hauria tres grans grups d’accionistes: STC, 9,9%; el BBVA i La Caixa amb un 10,85%, i l’Estat amb un 10%. Tots, amb membres en el Consell. ¿És prematur pensar que els dos grups espanyols i l’Estat puguin actuar amb una sola veu? Sí, els interessos poden ser diferents. Rere l’estratègia de l’entrada de l’Estat hi ha apuntalar Telefónica com un agent destacat en la consolidació del sector de la informació i la defensa a Espanya. Una operació amb o de la mà d’Indra està en el seu horitzó.

El futur del president

Notícies relacionades

El salari digne

Alerta pel descontrol administratiu en les antenes de telefonia mòbil

¿I el futur del president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete? A hores d’ara, no es discuteix. Com a patró de la Fundació La Caixa té el vistiplau del seu president, Isidre Fainé. El seu paper, en plena transformació tecnològica i corporativa de la companyia, amb un ero anunciat sobre 5.000 empleats, és ara mateix indiscutible.

Enmig de la batalla pel control accionarial de l’empresa hi ha un però. Al principi d’aquest segle, Telefónica era l’empresa espanyola més valorada dels mercats: 90.000 milions. Avui és la dotzena. Val 21.114 milions, un 76,54% menys. I el valor de l’acció, pel qual STC va anunciar que havia pagat 3,75 euros al setembre, torna a estar per sota d’aquest preu. ¿Pretendrà alguna cosa més el Govern? n