El preu de la vivenda s’estabilitzarà

«Barcelona, Girona,Santander, Eivissa… Són algunes de les zones costaneres on m’agradaria trobar alguna perla inmobiliaria».Pablo Serna, CEO de TM Grupo, amb una facturació que rondarà els 300 milions aquest any, és optimista respecte a l’any que està a punt de començar. «Si hi ha un bon producte i no se’n va de preu, es vendrà. No hi haurà eleccions locals ni autonòmiques, que significarà menys incertesa, i els tipus d’interès han tocat sostre. Les condicions seran millors. I per als anys 2025 i 2026, esperarem els nous plans de vivenda», explica.

El litoral mediterrani és el principal focus d’atenció de TM, les sigles del qual s’han fet més conegudes pel seu patrocini de l’equip de futbol del València. Al costat de les grans ciutats, la gran majoria de les províncies -amb l’excepció de Castelló- que van de la frontera amb França fins a Cadis, més el País Basc i Navarra, representen una de les dues Espanyes en què es divideix el sector de la vivenda. L’altra: l’Espanya despoblada del centre peninsular que envolta Madrid.

Dues velocitats

La diferència de preus del metre quadrat entre les capitals de província amb la vivenda més cara (veure quadro) amb les més barates pot multiplicar-se per dos i fins a tres. La situació es mantindrà. «Hi ha dues velocitats» de preus al mercat, diu Paloma Arnaiz, secretària general de l’Associació Espanyola del Valor. Des de la taxadora UVE només esperen pujades de preus significatives el 2024 a les zones turístiques.

Ha passat a la història, per no tornar, aquella Espanya de principis de segle. El 2007 el nombre de visats per construir vivendes van batre un rècord que no es tornarà a veure: 641.00 0. Aquest any la xifra no arribarà als 90.000. Tret d’en barris molt concrets de Madrid i Barcelona, la mitjana dels preus encara no ha arribat als registres de fa més de 15 anys. Segons CaixaBank, el 2023 s’espera acabar l’any amb augments del 3,3% en el preu de la vivenda, que estimen que podrien caure a l’1,4% el 2024. El nombre de transaccions de compravenda, segons l’AEV acabarà aquest any entre 550.000 i 650.000.

Ajust de preus

«La solvència de les famílies, el manteniment de les taxes d’estalvi, la compra per part d’estrangers juntament amb l’oferta limitada, han aguantat els preus fent dolents tots els pronòstics», resumeix Vicenç Hernández, CEO de Tecnotramit.

Notícies relacionades

El Govern recula i els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

El Banc d’Espanya eleva la previsió del PIB però alerta de futurs ajustos fiscals

Marcel Prunera, president de GuinotPrunera, incideix que hi ha hagut un «ajust de preus a causa de l’escenari econòmic i els efectes de la pujada de tipus el 2023». Coincideix que el 2024 serà un millor any des del punt de vista de la inversió. La tensió, segons Prunera, continuarà produint-se a les zones d’alta demanda i poca oferta de les grans zones metropolitanes.

Ricard Garriga, propietari de l’agència d’intermediació hipotecària Trioteca dona altres xifres. Estima que el sector hipotecari es mantindrà estable (el 2023 s’hauran tancat 1.500 hipoteques al dia davant 1.800 el 2022) i pronostica que els bancs facilitaran hipoteques fixes del 3%, fins i tot menys, a finals del 2024. Aquesta setmana s’ha sabut que el saldo hipotecari a Espanya va caure fins a 497.000 milions d’euros l’octubre, el més baix des d’abril del 2006. «L’endeutament de les llars està millorant», explica Cristina Arias, directora del servei d’estudis de Tinsa. Arias coincideix amb la resta d’experts que el 2024 el mercat tendirà a estabilitzar-se pel costat de la demanda i que els preus podran augmentar lleugerament. Almenys, la mitjana, perquè cada barri i carrer és una història.