Des de l’olimpisme a la banca europea

El 2005, sota iniciativa de Kofi Annan, exsecretari general de l’ONU, i sota el copatrocini d’Espanya i Turquia, naixia l’Aliança de les Civilitzacions, amb seu a Nova York. Com a copresident va ser nomenat Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la Unesco, que també va ser president de la Comissió Internacional contra la Pena de Mort. El 2019, com a alt representant de l’Aliança de les Civilitzacions, l’ONU va premiar Miguel Ángel Moratinos, exministre d’Afers Exteriors del Govern Zapatero. Maneja un pressupost de set milions d’euros.

El paper dels polítics i tecnòcrates espanyols en la primera, segona i tercera divisió de les institucions internacionals es mou com un acordió. Després de diversos anys en segon pla, els nomenaments dels exministres d’Economia, Luis de Guindos, i d’Afers Exteriors, Josep Borrell, com a vicepresident del Banc Central Europeu el 2018, i de la política exterior el 2019 de la UE, van tornar a elevar el llistó. El gener vinent se’ls unirà a l’entramat de l’alta burocràcia europea Nadia Calviño com a presidenta del Banc Europeu d’Inversions, que, amb 550.000 milions d’euros en actius, és clau en el repartiment de préstecs a desenes de milers de projectes.

L’entrada d’Espanya en les institucions europees va generar noves oportunitats per a aquestes noves carreres. Fins aleshores, la presència espanyola a nivell internacional va tenir, a més de Mayor Zaragoza, el seu pioner en Juan Antonio Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional. Després d’ells, dos exministres més van elevar el llistó de la presència espanyola. Un, Javier Solana, com a secretari general de l’OTAN i predecessor de Borrell com a responsable de la política exterior de la UE.

L’altre, a principis de segle, va ser l’exvicepresident econòmic amb José María Aznar, Rodrigo Rato, que va ocupar la gerència del Fons Monetari Internacional (FMI). D’aquest càrrec en va dimitir oficialment per raons personals el 2007, gairebé un any abans que esclatés la bombolla financera global i s’iniciés la gran recessió. Rato va acabar presidint Bankia i continua visitant els Tribunals de Justícia com a acusat en diverses causes.

Notícies relacionades

L’oficina tècnica per coordinar les obres de Rodalies arrencarà a l’octubre

La vivenda desencadena una fractura social: és la principal preocupació de la meitat dels que viuen de lloguer

El negoci bancari ha sigut destí d’economistes espanyols de prestigi. José Manuel Campa, el nom del qual sempre sona com a ministrable, va ser secretari d’Estat d’Economia del 2009 al 2011, va treballar a Iese i Banco Santander, abans que el 2019 fos nomenat president de l’Autoritat Bancària Europea, que regula i supervisa el sector bancari de la Unió. Jaime Caruana, exgovernador del Banc d’Espanya, va arribar a ser director del Banc de Pagaments Internacionals (BPI) a Basilea, organització controlada pels bancs centrals i que també serveix –una més– per regular i supervisar el sector bancari. Caruana, que va passar per l’FMI com a director de Mercats Monetaris i de Capitals, juntament amb altres institucions és conseller del BBVA.

Amb un currículum inesgotable, exvicegovernador del Banc d’Espanya, José Viñals és un altre prestigiós economista espanyol, president del banc britànic Standard Chartered, que va ocupar en l’FMI el mateix càrrec que Caruana. Va ser, a més, portaveu de l’FMI per a assumptes financers. A aquesta llista s’uneix José Manuel González-Páramo, professor d’Iese, a més d’haver sigut assessor en diferents facetes en l’FMI, Banc Mundial, la UE, OCDE i exmembre del comitè executiu del Banc d’Espanya i BCE. A vicepresidenta del Banc Mundial també va arribar una altra exministra amb Aznar, Ana Palacio, la germana de la qual, Loyola, va ser comissària europea.