Els diners de les llars en comptes corrents van registrar a l’octubre la segona caiguda més gran de la història

L’entorn d’alta inflació i tipus d’interès continua impactant en els estalvis de les llars. Els diners dipositats per les famílies espanyoles en comptes corrents es van reduir fins als 848.975 milions d’euros a l’octubre. La caiguda al setembre va ser de 13.258 milions, la segona més gran des que el Banc d’Espanya va començar a mesurar-ho el 1997 i amb prou feines lleugerament inferior a la del gener passat (13.496 milions). En termes relatius, el descens mensual va ser de l’1,53%, el més elevat des del que es va produir el juliol del 2012, en plena crisi del deute i tot just un mes després que el Govern de Rajoy sol·licités el rescat europeu per a la banca espanyola (-2,2%).

Els motius de l’actual reducció, això sí, són ben diferents. D’una banda, les llars estan recorrent als seus estalvis per fer front al brutal encariment dels preus del seu cistell de consum dels dos últims anys. De l’altra, els que s’ho poden permetre estan mobilitzant part dels seus diners per fer front a la pèrdua de poder adquisitiu que els suposa l’alta inflació. Així, el tipus mitjà dels comptes corrents amb prou feines ha pujat del 0,02% de desembre del 2021 (quan el Banc Central Europeu va començar a endurir la política monetària) fins al 0,13% de l’octubre passat, davant una inflació que se situa en el 3,2% segons les dades de novembre conegudes aquest dimecres.

El moderat increment de l’interès que els bancs paguen pels dipòsits en els últims mesos, de fet, està captant part d’aquests diners que surten dels comptes corrents. El tipus de les noves imposicions a termini, així, es va situar durant els tres mesos d’estiu entorn del 2,3%, insuficient per guanyar poder adquisitiu però molt superior al 0,06% del tancament de 2021. En conseqüència, el saldo dels dipòsits va augmentar en octubre en 6.410 milions i un 6,3%, fins als 108.392 milions. Aquest increment va limitar el descens dels diners que les famílies tenien guardats –entre comptes i dipòsits– als bancs el mes passat a 6.840 milions, fins als 957.451 milions, un 0,7% menys que al setembre.

El BCE insisteix

Notícies relacionades

La UE autoritza 143 dies de captures per als pescadors del Mediterrani, sense requisits ambientals extres

Els fills d’Andic evoquen el seu pare, el "visionari" fundador de Mango

Precisament, el vicepresident del BCE, Luis de Guindos, ha tornat a insistir aquest dimecres a instar els bancs a elevar la remuneració que paguen als seus clients pels «comptes d’estalvis» per fer més atractiu l’estalvi, reduir la demanda i, amb això, la inflació. «En alguns països, els bancs són ràpids a ajustar els tipus d’interès dels dipòsits, i en d’altres, com a Espanya, s’estan quedant enrere. Els sectors bancaris de la zona de l’euro també difereixen en la manera com es concedeixen els préstecs hipotecaris, ja sigui a tipus d’interès variable o fix. L’enfortiment de la rendibilitat va ser particularment notable als bancs de països on predominen els préstecs a taxa variable i la translació dels tipus de política monetària més alts als dipòsits ha sigut més lenta», ha assenyalat en una entrevista a ‘De Standaard’ i ‘La Libre Belgique’.

No tots els 6.840 milions en què es van reduir els fons guardats per les famílies als bancs es van destinar presumiblement a afrontar l’impacte de l’increment dels preus dels productes i serveis que consumeixen les llars. Les famílies, així, van tancar el setembre amb 21.352 milions invertits en Lletres del Tresor, 1.004 milions més que a l’agost, i és més que probable que a l’octubre continuessin elevant la seva inversió en aquest deute públic de curt termini, més ben remunerat que els dipòsits bancaris. També van elevar en 531 milions la seva inversió en empreses de l’Ibex 35 l’últim mes de l’estiu. I, així mateix, estan incrementant la seva inversió en fons (5.163 milions en el primer semestre) i assegurances i pensions (1.495 milions), així com amortitzant de manera anticipada les seves hipoteques per pal·liar l’impacte de l’alça de l’euríbor.