La Generalitat gastarà l’any que ve un màxim de 36.684 milions, el 9,6% més

La Generalitat podrà gastar l’any que ve un màxim de 36.684 milions, el 9,6% més que en l’exercici actual, gràcies a l’impuls experimentat pels ingressos procedents de la liquidació del sistema de finançament autonòmic del 2022, un exercici en el qual l’economia va experimentar un gran dinamisme i va augmentar la recaptació. L’estimació de la xifra per al 2024, denominada ‘sostre de despesa’, ha comptat aquesta vegada amb dificultat de no tenir una estimació d’ingressos per part de l’Estat, una cosa que va reclamar per carta la consellera d’Economia, Natàlia Mas, a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. L’increment efectiu de despesa respecte a aquest any és del 5,9%, cosa que suposa 1.811 milions més, ja que es constituirà un fons de 800 milions per normalitzar la despesa desplaçada sanitària, la que es trasllada d’un exercici a l’altre.

La fixació d’aquesta quantitat pot després modificar-se, especialment si hi ha acord per a la investidura de Pedro Sánchez i per tant entra en vigor l’acord amb ERC per condonar el 20% del deute amb l’Estat a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA) –15.000 milions– i l’estalvi dels interessos corresponents, segons fonts de l’Executiu. L’augment previst dels ingressos, especialment dels procedents del sistema de finançament autonòmic, compensarà la desaparició dels fons REACT-EU i la minoració esperada en altres fons europeus, segons ja va preveure l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) al seu últim informe sobre els comptes públics catalans.

Partint dels càlculs propis de la Generalitat al no disposar de les estimacions d’Hisenda, la previsió d’ingressos, concentrada essencialment en els avançaments i la liquidació del model de finançament del 2022, ascendeix a 35.330 milions, un 12,5% més que el 2023. Quant al dèficit, al no haver-se convocat el Consell de Política Fiscal i Financera per a l’objectiu del 2024, el Govern utilitza la dada del 0,1% del producte interior brut (PIB) del pla pressupostari 2024.

La previsió d’ingressos, el marge de dèficit i els ajustos a la comptabilitat europea (SEC) porten el sostre de despesa no financer no finalista a 36.684 milions, cosa que suposa una alça del 9,6%, davant els 33.481 milions (inicialment n’eren 33.113) del 2023. Però l’Executiu preveu dotar un fons extraordinari de salut amb un import inicial de 800 milions per desplaçar la despesa sanitària, és a dir d’un exercici que es trasllada al següent. És per això que excloent aquesta quantitat i els interessos del deute, l’augment efecte de la despesa és del 5,5%.

Aquesta mesura acordada pel Govern, que l’any passat es va aprovar al setembre, suposa posar en marxa la maquinària per als pressupostos del 2024, tot i que en realitat el tret de sortida es va donar mitjançant l’ordre del 4 de juliol d’elaboració dels comptes per a l’exercici pròxim. Des d’aleshores, el marc econòmic en el qual es mou Catalunya ha registrat modificacions, a l’alça per al 2023 i ja la baixa per al 2024. A principis d’octubre, la Conselleria d’Economia va actualitzar l’estimació de creixement per a l’exercici actual fins al 2,4%, set dècimes més del que s’havia estimat fa uns mesos. En canvi, per al 2024 les va rebaixar, apuntant a una expansió del producte interior brut (PIB) de l’1,8%, quatre dècimes menys del que s’havia esperat.

Per a l’exercici actual, els comptes del qual es van aprovar al març, aquest límit va quedar establert en 33.113 milions d’euros, cosa que suposava una alça del 10,3% respecte al 2022 gràcies a un marge de dèficit més gran i augments en els ingressos del sistema de finançament i la recaptació.

Per al 2022 va ser de 29.326 milions, tot i que es van superar els 30.000. Per al 2020, aquest límit va ser de 26.952 milions, si bé la suma aprovada per als departaments va ser finalment de 27.513. Finalment, per al 2023, el nivell de despesa dels pressupostos va superar en total un màxim històric i per primera vegada el llistó dels 40.000 milions. En concret, 41.025 milions.

A la missiva de la consellera d’Economia a la ministra d’Hisenda per exigir una previsió d’ingressos, la primera li recordava que «resulta fonamental disposar dels ingressos del model de finançament, que representen més del 80% dels recursos generals de què disposa la Generalitat». Alhora també reclamava «un replantejament» dels objectius de dèficit i tenir dret a uns números vermells d’almenys l’1% del producte interior brut (PIB), un terç del destinat a Espanya, cosa que respon al pes de la despesa per part de les autonomies.

Notícies relacionades

Catalunya activa l’alerta sanitària per grip aviària en una granja de Lleida

El Govern recula i els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

Després d’admetre que la convocatòria d’eleccions generals el 23 de juliol podia dificultar fer càlculs d’avançaments a les comunitats, a la mateixa carta Natàlia Mas afirmava que «això no és motiu per no poder disposar de la previsió de liquidació del 2022. És una dada que el ministeri ja té i que, per tant, no té cap relació amb les previsions de l’any vinent».

Per al càlcul del límit de despesa no financer no finalista s’utilitza l’estimació dels avançaments a compte i de les liquidacions del sistema de finançament, així com els càlculs sobre els ingressos previstos pels tributs propis.