Catalunya continua perdent més seus empresarials de les que guanya

És una qüestió que continua preocupant el món empresarial, tot i que no s’ha traduït en la marxa de seus operatives, però sí en la pèrdua de juntes d’accionistes o consells d’administració. El nou president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, considera que cal atraure les societats que van mudar la seu social.

I també és una matèria que en el seu discurs durant l’acte d’entrega dels premis i medalles d’honor, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va esmentar. Va reclamar «estabilitat econòmica» perquè les empreses que van canviar la seva seu social després del referèndum de l’1 d’octubre tornin a Catalunya. Treballar per aconseguir la tornada de moltes de les seus que es van mudar va ser un dels compromisos electorals de Sánchez Llibre quan va accedir a la presidència el 2018 i ho va tornar a fer després dels comicis de l’any passat. «Aquí és on han de ser», va sentenciar.

La Conselleria d’Economia admet la pèrdua de seus, però no s’ha cansat de reiterar que entre el 2017 i el 2022 van sortir de Madrid cap a altres comunitats més empreses que a Catalunya, malgrat l’allau de l’exercici del referèndum. Al seu torn destaquen que el saldo net de creació d’empreses a Catalunya des del 2013 supera Madrid.

Des de l’1-O

Des del 2017, l’any del referèndum de l’1-O, n’han marxat més de 5.200 i, en canvi, al llarg d’aquest període han optat per ubicar-se a Catalunya més de 2.500 seus, segons les dades del Registre Mercantil. A Madrid passa exactament el contrari, amb l’excepció de l’any passat, en què es va registrar un canvi testimonial en l’últim trimestre, amb 376 sortides i 373 arribades i en el segon trimestre de l’exercici actual. Al llarg d’aquest període la comunitat de la capital d’Espanya acumula un saldo positiu de 1.749 seus inscrites, fruit de l’arribada de 8.037 i la marxa de 6.288 durant aquest període.

En el tercer trimestre d’aquest any, gairebé la meitat dels negocis que van optar per deixar Catalunya com a seu van anar a Madrid. En concret, 80 de 180. La segona destinació va ser Andalusia, amb 23; i la tercera, la Comunitat Valenciana, amb 22. I a la inversa, de les 315 que van deixar Madrid entre juliol i setembre, només 77 van optar per Catalunya, tot i que va ser la destinació més escollida, per davant d’Andalusia (55) o la Comunitat Valenciana (34).

En tot cas, l’‘efecte fuga’ s’ha anat moderant. Ho han notat, per exemple, comunitats veïnes com Aragó. Més de 650 companyies van agafar aquest camí en els últims anys, el triple de les que ho van fer a la inversa, però la tendència s’ha neutralitzat aparentment, segons les estadístiques més recents. El saldo de companyies que es mouen d’un territori a l’altre en els dos sentits surt fins i tot a favor de Catalunya.

El saldo negatiu a Catalunya, que va arribar al seu zefnit el 2017 amb gairebé 2.000 fugues i tot just 548 entrades, contrasta amb el desembarcament de divisions i segments de companyies, especialment multinacionals que han optat per instal·lar especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana centres de recerca i desenvolupament (R+D), d’innovació o ‘hubs’ digitals. És el cas de Nestlé, Pepsico o els anuncis portats a terme per Intel i Cisco, entre d’altres, arran de la consolidació de la capital catalana com a pol i ecosistema emprenedor, tecnològic i innovador.

Notícies relacionades

El primer mes de pesta porcina ha costat més de 62 milions d’euros a les empreses exportadores catalanes

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

A l’inici de la marxa de seus, al principi, el Govern es va arribar a plantejar portar a terme accions per atraure-les de nou i que van des de la plèiade de participades de La Caixa, com Naturgy (Madrid) o CaixaBank (València) o la mateixa fundació i obra social i el seu hòlding Criteria (Palma de Mallorca), fins a Banc Sabadell (Alacant). En tot cas, la fuga de seus, especialment de grans companyies, va ser multisectorial: Abertis (Madrid), Codorniu (Haro, La Rioja), Grupo Planeta (Madrid), Catalana Occidente (avui Occident, a Madrid), Pastas Gallo (El Carpio, Còrdova), Colonial (Madrid), La Bruixa d’Or (Pamplona), Oryzon (Madrid), Laboratorios Ordesa (Huesca), Banco Mediolanum (València), MGS Seguros (Saragossa), Cellnex (Madrid), Cervezas San Miguel (Màlaga), Idilia Foods (València), Cementos Molins (Madrid).

Aquesta última va viure un plet enter de familiars contraris a la mudança i els favorables, i van guanyar els segons... Al seu torn, de les 25 cotitzades a la borsa amb seu operativa a Catalunya, una dotzena van marxar amb el procés. Només Grifols i Fluidra tenen el domicili social a la comunitat en un Ibex 35 en el qual n’hi ha moltes d’altres que van canviar de seu, des del Sabadell o CaixaBank a Cellnex, Abertis, Naturgy o Colonial.