Abanca guanya 278 milions en el primer semestre, un 165% més

El canvi de cicle de la política monetària i la fortalesa de l’economia espanyola proven molt bé al negoci d’Abanca. El líder financer gallec va elevar un 165% el seu benefici durant el primer semestre de l’any. Va guanyar 277,5 milions d’euros. El seu president, Juan Carlos Escotet, es va mostrar «molt satisfet» amb la captació de 66.000 nous clients, la immensa majoria (63%) a la «zona geogràfica d’expansió». Portugal, que té «un valor estratègic rellevant» per al grup, va aportar quatre de cada deu noves altes.

La ràtio de rendibilitat va pujar el 12,8%, cosa que, segons Abanca, demostra «la seva capacitat per generar resultats de qualitat de manera recurrent». «El resultat ha estat basat en el dinamisme del negoci ‘retail’ i en el sòlid perfil financer de l’entitat», remarca. De fet, en ple alentiment de l’estalvi destinat als dipòsits bancaris a Espanya a causa de la baixa remuneració, Abanca es va anotar una alça del 4,4% interanual i va incrementar en 14 punts bàsics la seva quota de mercat en dipòsits minoristes a Espanya aquest exercici. «Són 3.600 milions d’euros més», va detallar Francisco Botas, el conseller delegat, dels quals 1.900 milions van entrar en l’últim trimestre.

Notícies relacionades

La tarifa regulada de gas només atrau 4 de cada 10 usuaris tot i ser la més barata

Turkish Airlines i Air Europa tanquen el seu acord per 300 milions

Abanca admet que hi ha una tendència clara a l’amortització anticipada de crèdits per esquivar la forta pujada de tipus d’interès, però, fins i tot així, el seu negoci va tancar la primera meitat de l’any amb un increment del 7,9% en noves formalitzacions i un avanç «molt destacable en el sector hipotecari»: el 19%.

La taxa de mora aguanta en el 2,2% després d’una altra reducció del 3,7% en el saldo d’actius problemàtics. Fins i tot en les operacions avalades per l’ICO durant la pandèmia, els dubtosos «amb prou feines arriben al 3,5%». Escotet va ser clar: la fortalesa de l’ocupació permet «reforçar la qualitat de les carteres» i explica per què «les mores no s’han mogut de manera dràstica».