La proposta del PSOE sobre els incentius a la vivenda

Zowy Voeten

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La vivenda ha constituït una de les pedres a la sabata del Govern de coalició per les diferències entre el PSOE i Unides Podem, amb friccions constants entre els socis i discrepàncies entre els morats i els socialistes, en especial, amb la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, pel grau d’intervenció necessari en el mercat. Només al final de la legislatura s’ha aconseguit aprovar la primera llei de vivenda de la democràcia, amb aspectes que inquieten el sector, especialment en la limitació de les rendes de lloguer a les denominades zones tensionades.

Qualificada com a «cinquè pilar de l’Estat del benestar», el PSOE es compromet en el seu programa electoral a incrementar el parc de vivenda pública de lloguer social, que en l’actualitat és testimonial, i a «assolir el 20% de vivenda pública en règim de lloguer els pròxims anys». Ara és un dels més baixos de tota la Unió Europea (UE), la mitjana de la qual és del 9,3%.

José García Montalvo, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i expert en el sector immobiliari, recorda que la promesa de vivenda social, elevada llavors fins a 100.000, ja la va fer l’anterior ministre d’aquesta cartera, José Luis Ábalos, el 2021, «i no s’ha fet res». Ara dupliquen l’aposta sense haver complert res de l’anterior.

De fet, «no hi ha una política de vivenda», assegura. Tot ha consistit, afegeix, a traslladar al sector privat o al mercat el que hauria de fer el sector públic, que no ha dedicat pressupostos a crear parc de vivendes per als que les necessiten. Tenint en compte tot això, segons el seu parer, l’objectiu d’arribar al 20% de vivenda pública de lloguer «és un brindis al sol».

Els socialistes insisteixen a prometre 15.000 vivendes mitjançant acords amb les comunitats autònomes i els municipis, 10.000 més amb pactes amb ajuntaments, 50.000 de promogudes directament per l’Estat, 63.000 amb els fons europeus, 20.000 mitjançant ajudes directes a les altres administracions i 43.000 amb préstecs per finançar terreny públic i privat, és a dir, un total d’unes 201.000, el doble del que al seu dia va anunciar Ábalos, un dels homes de confiança del president Pedro Sánchez que va ser ‘sacrificat’. I a aquesta proposta, a més, s’hi haurien de sumar 50.000 vivendes procedents de la Sareb, el banc dolent creat per absorbir els actius immobiliaris tòxics del sector financer després de la crisi del 2008, quan moltes no estan en condicions habitables i requereixen reformes.

En el seu programa electoral, els socialistes ressusciten el vell compte d’estalvis per adquirir vivenda, que pretenen acordar amb els bancs, destinat a joves de fins a 39 anys amb aportacions i rendiments per finançar un immoble exempts de tributació en l’impost de la renda (IRPF), amb un límit de 2.000 euros i un total de 30.000 euros.

Notícies relacionades

Al seu torn, la formació socialista també promet suport a la rehabilitació de vivendes amb l’objectiu que es facin 500.000 actuacions durant la legislatura. I, al seu torn, diuen fomentar el que defineixen com a innovació al preveure la regulació de noves modalitats residencials com l’allotjament o les vivendes intergeneracionals o la col·laboració publicoprivada a través de crèdits de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

Un altre dels compromisos, que el president del Govern, Pedro Sánchez, va compartir durant la precampanya i campanya de les municipals és una nova línia d’avals públics de 2.500 milions per ajudar els joves de menys de 35 anys a arribar al 20% d’entrada per finançar la vivenda. Els socialistes estimen que amb això es podrà facilitar la compra d’unes 50.000 vivendes per part d’aquells d’aquest col·lectiu als quals els falta l’entrada o una part per poder finançar l’adquisició.