Inflació de juny

El cost del cistell de consum es modera però l’alça de preus segueix per sobre del 10%

El cost del cistell de consum es modera però l’alça de preus segueix per sobre del 10%
3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El cistell de consum va seguir moderant la seva escalada al juny, però es manté per sobre del 10% d’increment interanual, segons l’índex de preus de consum (IPC) definitiu publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La dada confirma l’IPC avançat, que va reflectir una frenada en el seu ascens fins a situar-se en l’1,9%, el nivell més baix des de l’abril del 2021, després de situar-se en el 3,2% al maig. Respecte al maig, els preus van augmentar el 0,6%, molt per sota del que ho van fer fa un any (1,9%).

També va descendir la inflació subjacent, la més estructural, que exclou els elements més volàtils com l’energia i els aliments no elaborats, tot i que segueix en un nivell elevat, el 5,9%, després d’una alça del 0,5% el juny respecte al maig. En tot cas indica que continua desaccelerant-se la pujada del cistell de consum amb una baixada de dues dècimes respecte al maig.

L’apartat d’aliments i begudes no alcohòliques, amb una taxa del 10,3%, registra un descens de més d’un punt i mig per sota de la del mes anterior, ja que al maig va ser del 12%. Aquesta evolució es deu principalment al fet que els preus de la fruita, el pa i cereals i la carn han augmentat menys que el juny de 2022. També influeix l’estabilitat de la llet, formatge i ous, davant la pujada de l’any anterior, i la baixada dels preus dels llegums i hortalisses (-1,3% mensual), que van augmentar al juny.

Una de les variables amb més creixement mensual són els paquets turístics, amb una alça de l’11% respecte al mes anterior. Entre els aliments, l’increment mensual més elevat és el de la fruita, amb l’1,9% i el dels olis i greixos, amb el 2%. A més dels llegums i hortalisses, també van reduir els seus preus al juny respecte al maig el gas (-1,5%) i les peces de vestir (-1%).

Des de l’Executiu afirmen que les dades definitives de l’INE «confirmen que la inflació es va reduir el juny fins a l’1,9%, la taxa més baixa des de l’abril del 2021. I l’atribueixen a les mesures adoptades com la supressió temporal de l’IVA en aliments essencials (pa comú, farines, llets, formatges, ous, fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals) i la reducció del tipus del 10% al 5% en els olis i les pastes. Aquestes mesures es prorroguen almenys fins a l’1 de novembre, si la inflació subjacent cau el setembre per sota del 5,5%, i fins a final d’any si l’escalada dels preus persisteix per sobre d’aquest nivell.

Al seu torn les mateixes fonts destaquen que «Espanya es converteix en el primer país de les grans economies de la zona euro a reduir la inflació per sota del 2%, el nivell de referència del BCE» i en «un dels països amb la inflació més baixa de la Unió Europea, (la inflació harmonitzada baixa fins a l’1,6%) amb el consegüent guany de competitivitat de les empreses espanyoles i del poder adquisitiu dels salaris».

Les dades d’inflació de juny confirmen la moderació dels preus dels carburants, l’electricitat i especialment dels aliments i begudes no alcohòliques, que s’han reduït més d’un punt i mig en taxa interanual, amb una baixada dels preus el juny especialment dels llegums i hortalisses. .

La moderació en l’escalada de preus es trasllada al cistell de consum. I permet també rebaixar la taxa interanual general, que s’ha allunyat cada vegada més del 10,8% que va assolir el juliol de l’any passat i també la corresponent a la inflació subjacent, que va arribar al 7,6% al febrer, tot i que en aquest cas a un ritme més lent.

Notícies relacionades

L’augment dels preus, especialment en béns bàsics va fer que les famílies gastessin gairebé un 8% més que l’exercici anterior, segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta de l’alça més gran registrada en 15 anys.

L’escalada del nivell general de preus va fer que el Banc Central Europeu (BCE) iniciés una etapa de pujades dels tipus d’interès, que han passat en un any, del 0% al 4%.