El Suprem equipara el tracte fiscal dels divorciats que venen la vivenda comuna habitual

El Tribunal Suprem ha fixat doctrina jurisprudencial sobre un dels aspectes més discutits del dret a l’exempció en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), de tal manera que a partir d’ara tant el que es queda residint a la vivenda com qui la va abandonar després del divorci poden desgravar-se en la mateixa mesura els guanys patrimonials obtinguts en la transmissió de vivenda habitual que són reinvertits en l’adquisició de nova vivenda habitual.

Fins ara en els casos en què el cessament de la situació de residència efectiva s’hagi produït amb més de dos anys d’antelació a la data de la transmissió de la vivenda, l’Administració tributària ha estat interpretant que no es compliria un dels requisits per a l’exempció dels guanys, el que exigeix que la vivenda hauria constituït la residència efectiva del cònjuge que pretén obtenir l’exempció, bé en la data de la transmissió o almenys en qualsevol dia dins dels dos anys anteriors a aquesta.

Però la Secció Segona de la Sala del Contenciós considera que aquesta circumstància pot no presentar-se en cònjuges que van haver d’abandonar la vivenda habitual familiar per atribució de l’ús a l’altre cònjuge. S’ha pronunciat en un cas en el qual l’Agència Tributària de l’Estat va denegar l’exempció de guanys per venda de la vivenda habitual per aquesta raó, malgrat complir-se la resta de requisits.

Notícies relacionades

La pressió fiscal pujarà un punt, fins al 39,7%, i seguirà a l’alça fins al 2026

Aquests són els espanyols que diuen adeu a l’IRPF: ja no hauran de pagar-lo el 2023

El Suprem declara com a criteri jurisprudencial que «en les situacions de separació, divorci o nul·litat del matrimoni que haguessin determinat el cessament de l’ocupació efectiva com a vivenda habitual per al cònjuge que ha d’abandonar el domicili habitual per tals causes, el requisit d’ocupació efectiva de la vivenda habitual en el moment de la transmissió o qualsevol dia dels dos anys anteriors a la mateixa, que exigeix l’apartat 3 de l’article 41 bis del RLIRPF [reglament de la llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques] s’entendrà complert quan tal situació es presenti en el cònjuge que es va mantenir en aquesta».

Amb aquesta sentència es fixa una jurisprudència que aprofundeix en la interpretació integradora del conjunt de requisits per disfrutar de l’exempció per reinversió en vivenda habitual, i garanteix la igualtat de tracte dels cònjuges afectats pel final de la convivència.