Economia social

Aquestes són les 10 cooperatives que més facturen de Catalunya

  • Barcelona inaugurarà el 2023 el ‘hub’ de cooperatives més gran d’Europa

  • Catalunya redueix el ritme de creació d’empreses

Aquestes són les 10 cooperatives que més facturen de Catalunya
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Catalunya viu en els últims anys un boom cooperativista. A les històriques i resilients societats se’ls van afegint nous projectes, que des d’un model alternatiu a l’empresa tradicional busquen expandir la filosofia cooperativa a altres vetes de mercat, com l’energia o els serveis. En l’últim lustre el nombre de companyies que s’estructuren sota el règim de l’economia social ha augmentat un 46%, fins a un total de 4.566 de corporacions entre les quatre províncies catalanes.

Tradicionalment les aliances agràries van adoptar aquesta fórmula per compartir costos i poder competir amb altres gegants del sector. I no, el Bon Àrea de Guissona no n’és un, ja que des de 1999 es va transformar en una societat anònima. Aquest paradigma d’ajuntar-se per fer-se espai l’han copiat recentment projectes com Som Energia per a d’altres subministraments, que busca oferir una alternativa a l’oligopoli energètic.

I si a principis del segle passat les cooperatives van ser una via d’accés freqüent per a les classes treballadores a l’hora de construir i accedir a una vivenda, avui es tornen a erigir com l’alternativa a què recorren alguns.

El sector de les cooperatives movia abans de la crisi una xifra de negoci de 18.122 milions d’euros. És una xifra modesta si es compara amb gegants de l’Ibex 35 com l’ACS de Florentino Pérez, que el mateix any va ingressar el doble que tot el sector cooperatiu català. No obstant, si s’apunta més avall, hi ha cooperatives catalanes que podrien rivalitzar amb els volums de facturació de societats mercantils de rellevància.

Entre les 10 cooperatives que més facturen a Catalunya van sumar entre totes 1.914,6 milions d’euros de facturació el 2021, segons les dades del registre mercantil facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat. La que més ingressa, amb diferència, és la Federació Farmacéutica SCCL, comercialment coneguda com a Fedefarma. Aquesta firma, amb més de 2.900 socis cooperativistes i 95 anys d’història, es dedica a la compra col·lectiva de fàrmacs i a la seva distribució entre petites farmàcies. El 2021 van facturar 792,2 milions d’euros, una xifra de negoci no molt llunyana a la d’empreses populars com Casa Tarradellas (1.062 milions, el 2021).

Un model de compres col·lectives, el de Fedefarma, similar al que ofereix Quality Ferreteria Plus, amb 240 socis i 320 punts de venda. Aquests ferreters catalans comparteixen la marca comercial Optimus amb altres cooperatives ferreteres com Synergas (País Basc), Cofedas (Astúries), Coinfer (Llevant) i Coanfe (Andalusia).

Tot i que més enllà d’aconseguir grans xifres de negoci, una cosa reservada per a unes quantes, una de les virtuts que destaquen entre el mapa cooperatiu és la seva resiliència. Fins al punt que un de cada quatre projectes en actiu actualment a Catalunya ha nascut en l’últim lustre, malgrat les dificultats de la pandèmia i l’actual crisi de preus.

Tradició agrícola

Les cooperatives agràries són, amb permís de Fedefarma, les que copen els primers llocs quant a facturació. Així, 5 de les 10 cooperatives amb més ingressos es dediquen al camp. La fórmula d’agrupar-se entre petits per guanyar força negociadora davant els grans grups de distribució fa temps que funciona al camp català. Aquí destaquen firmes centenàries i situades a la província de Lleida com la Cooperativa d’Ivars, hereva del Sindicat Agrícola i Caixa Rural d’Ibars d’Urgell, que dona serveis i finançament als ramaders de la zona.

Notícies relacionades

També cooperatives com Actel, fundada a Lleida el 1980 però amb socis i activitat també a Saragossa, que sota el seu paraigua agrupa 108 societats. Així com una altra de fundada en els 80, però a la Catalunya Central, Agrocat, especialitzada en el porc. L’any passat van comercialitzar més de 360.000 cansalades, segons recull la seva pàgina web.

No obstant, no totes les cooperatives són del sector primari. Societats dedicades a les cures i amb una alta vinculació amb l’Administració, com Suara, mouen xifres de negoci que s’acosten als 100 milions d’euros i donen feina a unes 4.000 persones. Una altra de les icòniques cooperatives catalanes és Abacus, que malgrat la seva popularitat no figura en el top 10 d’aquestes societats amb més facturació. És la dotzena, amb uns ingressos declarats el 2021 de 65 milions d’euros i més d’un milió de socis.

Temes:

Empreses