Crisi energètica

El Govern avança a Brussel·les el final de les grans mesures per abaixar la llum i el gas l’any que ve

Madrid trasllada a la Comissió Europea que anirà deixant caure l’escut extraordinari de protecció després de la contenció dels preus energètics i de la inflació

El Govern avança a Brussel·les el final de les grans mesures per abaixar la llum i el gas l’any que ve
7
Es llegeix en minuts
David Page
David Page

Periodista

ver +

El Govern central ha anat aixecant un escut mesures de protecció davant el cop de la pujada de preus provocada per la crisi energètica i aguditzada per la invasió militar russa sobre Ucraïna. Durant dos anys s’han anat armant, redefinint i prorrogant plans anticrisi per fer front a l’escalada de preus de la llum, el gas natural i els combustibles. I ara l’Executiu es prepara per posar fi al gruix de les grans mesures encara en vigor de cara a l’any vinent.

El Govern central ha traslladat a la Comissió Europea que la situació actual de preus energètics, lluny dels màxims històrics assolits en la primera meitat de l’any passat, fa viable retirar entre aquest any i el que ve totes o gran part de les mesures extraordinàries adoptades per a la protecció de llars i empreses davant la pujada de la llum i el gas.

«La caiguda dels preus energètics i la baixada de la inflaciópermtran anar retirant durant el 2023 i el 2024 les mesures extraordinàries de suport en resposta a l’impacte de la guerra», explica el Ministeri d’Assumptes Econòmics, comandat per la vicepresidenta, Nadia Calviño, en el Pla d’Estabilitat 2023-2026 i en el Programa Nacional de Reformes 2023, remesos a la Comissió Europea. «Pel que fa als efectes de les mesures excepcionals derivades de la crisi energètica per la guerra d’Ucraïna, el 2024 es contempla la reversió de les mesures aprovades el 2022 i el 2023», remarca l’Executiu.

El Govern central manté vigents plans de protecció als consumidors en cas que torni la tensió en els mercats de l’electricitat i el gas, una mena de xarxa de seguretat davant eventuals pujades desorbitades de les factures de la llum i del gas per a milions de llars i empreses. Rebaixes d’impostos, límits de preus i ajudes directes han sigut prorrogades fins a final del 2023, un any marcat per les eleccions municipals i autonòmiques de maig i que acabarà amb el colofó de les generals, en principi, de desembre.

L’Executiu anticipa ja a Brussel·les que veu factible poder retirar l’any vinent aquestes mesures, encara en marxa. A l’inici d’aquest any ja va posar fi al descompte generalitzat de 20 cèntims per litre de combustible per a tots els conductors, per mantenir-lo només per als professionals de sectors econòmics especialment afectats pel cost dels carburants, com el transport, l’agricultura, la ramaderia o la pesca.

Durant tota la crisi energètica, els ministeris d’Assumptes Econòmics, Hisenda, Indústria i Transició Ecològica han defensat anar aplicant pròrrogues limitades temporalment (en general, trimestrals o semestrals) de les mesures de protecció per anar calibrant l’evolució dels preus i determinar si estava justificat mantenir-los o era necessari reforçar-les. En l’última ampliació de l’escut va implicar mantenir la vigència de la majoria de les mesures energètiques durant tot aquest any.

Des del Ministeri d’Assumptes Econòmics expliquen que la retirada només afectarà mesures temporals directament vinculades a l’energia i que tenen fixada ara la seva vigència fins al 31 de desembre, però que altres iniciatives, com la rebaixa dels tipus de l’IRPF a les rendes baixes o la bonificació al transport públic, sí que es mantindran, segons expliquen fonts oficials del departament dirigit per Calviño a ‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica.

Reducció de la inflació

El Govern central defensa que l’«eficàcia» de les mesures aplicades per contenir els preus energètics està permetent rebaixar la inflació des dels màxims de dos dígits assolits l’any passat (tot i que els preus dels aliments segueixen disparats). L’escenari previst per l’Executiu és que la contenció de la inflació es consolidi aquest any i que la retallada de la pujada sigui més baixa el pròxim exercici precisament per la retirada de les mesures excepcionals.

«La forta baixada dels preus de l’electricitat permetrà reduir els costos de producció per a les empreses que, per l’acció de la competència, contribuiran a moderar l’avanç dels preus. Per al 2024, el ritme de reducció de la inflació es modera a causa de la retirada progressiva de les mesures extraordinàries adoptades per enfrontar-se al xoc energètic», s’apunta en el Pla d’Estabilitat, remès a Brussel·les. «No obstant, el 2025 es reprendria amb força el camí de reducció de la inflació, cosa que portaria el creixement de l’IPC per sota del 2%, segons les previsions del Banc d’Espanya», s’anticipa.

El Banc d’Espanya calcula que totes les mesures de protecció a famílies i empreses aplicades per l’Executiu van servir l’any passat per abaixar la inflació en 2,3 punts i també per impulsar el PIB nacional en 1,1 punts percentuals, segons recull la institució en el seu informe anual.

Amb escut tot l’any electoral

Durant els dos anys de crisi energètica, el Govern central ha anat armant plans de protecció als consumidors i manté per a tot aquest any una mena de xarxa de seguretat en cas que torni la tensió als mercats de l’electricitat i el gas. Espanya i Portugal han aconseguit el vistiplau de Brussel·les per prolongar fins a final d’any la denominada ‘excepció ibèrica’, el mecanisme que imposa un límit al preu de gas que s’utilitza per produir electricitat per abaixar el preu final de la llum. El límit, que havia d’expirar el 31 de maig, cerca que la resta de tecnologies de producció de l’electricitat no es contagiïn de noves pujades del preu del gas, que ha registrat màxims històrics durant la crisi energètica.

El mecanisme fa dos mesos que no s’ha aplicat perquè el preu del mercat majorista de gas és inferior al límit que fixa l’excepció ibèrica (65 euros per megawatt hora, MWh), però en cas que els mercats de gas tornin a tensar-se el límit ibèric funcionarà com a salvavides per als consumidors espanyols i portuguesos. A final d’any està previst el final de l’excepció ibèrica, quan ja hauria d’estar activa la nova tarifa regulada de la llum (PVPC), menys lligada a l’evolució del mercat majorista per fer-la més estable, i pot ser que ja s’hagi arribat a un acord a la UE per reformar el funcionament dels mercats elèctrics.

El Govern central també ha prorrogat fins a final d’any les rebaixes d’impostos que s’apliquen als rebuts de llum i de gas, amb reducció del 21% al 5% de l’IVA a les dues factures, la suspensió de manera temporal de l’impost del 7% sobre la generació elèctrica i la retallada al mínim permès per Brussel·les de l’impost especial sobre l’electricitat, del 5,1% al 0,5%.

El Govern central va activar com a part dels seus primers plans de xoc contra el cop de la crisi energètica, a final de l’estiu del 2021, un sistema de control dels beneficis extraordinaris de les elèctriquesper evitar que aprofitessin l’escalada de preus per disparar els seus ingressos. A la pràctica, l’Executiu ha imposat des d’aleshores un preu límit de 67 euros per megawatt hora (MWh) per als contractes de venda d’electricitat de nuclears, hidràuliques i renovables, i el mantindrà també almenys durant tot el 2023. La suma de les quantitats que les companyies ja han hagut de tornar per ingressos excessius en una mica més d’un any arriba als 450 milions d’euros.

En paral·lel, l’Executiu ha reforçat el bo social elèctric per a consumidors vulnerables, i ha ampliat les rebaixes de la factura de la llum temporalment fins al 65% i el 80% de l’import total com a part de les mesures anticrisi (des d’entre el 25% i el 40% en funció del grau de vulnerabilitat original), i també s’ha prolongat la prohibició de talls de subministrament a llars vulnerables. El Govern central també ha creat un nou tipus de bo social de manera excepcional i temporal per a llars de classe mitjana amb motiu de la crisi energètica i la incertesa econòmica provocada per la guerra, amb descomptes del 40% del rebut de la llum per a famílies que, amb dos adults i dos fills, poden disposar de rendes anuals de fins a 27.700 euros.

Ajudes a la factura del gas

El Govern central també ha aixecat un blindatge davant pujades de la factura del gas natural per a milions de llars amb límits a les pujades de les tarifes regulades i també aplica un límit de 19,55 euros al preu màxim que pot assolir la bombona de butà. L’Executiu està injectant subvencions que rebaixen prop d’un 40% les factures dels clients amb tarifes regulades de gas i que s’estan finançant directament amb diners públics per esmorteir l’impacte de l’escalada de preus.

Notícies relacionades

El Govern central va posar en marxa a l’octubre un paquet milionari de mesures per limitar per llei les pujades que es poden aplicar als clients amb tarifa regulada de gas fins a final del 2023 i la creació d’un nou tipus de tarifa rebaixada per a les llars amb calefacció central en la seva comunitat de veïns.

El Govern central cobreix amb pressupost públic el forat milionari que aquestes mesures provocaran en els comptes del sistema gasista espanyol, i assumeix el cost de la rebaixa aplicada a uns 2,5 milions de clients (tot i que queden fora de la protecció els 5,7 milions de consumidors amb tarifes del mercat lliure). L’aportació pública necessària per subvencionar les tarifes regulades de gas ascendeix ja a una mica més de 500 milions d’euros des d’octubre fins a final de març.