El Govern prohibeix la delegació de vot a les cambres de comerç

La convocatòria d’eleccions a les 13 cambres de comerç catalanes inclourà mesures per reforçar la seguretat del vot electrònic, segons fonts del Govern. Aquesta resolució, que s’emetrà a mitjans de mes, complementarà el decret que l’Executiu català ha aprovat aquest dimarts perquè el procés electoral que serà probablement al setembre, sigui «tan garantista com es pugui» amb la prohibició expressa de la delegació de vot. Les persones físiques votaran en el seu propi nom i les jurídiques ho podran fer a través d’un representant legal acreditat.

La delegació de vot va ser un dels elements que van entelar les eleccions del 2019 en les quals a la Cambra de Barcelona, la de més pes, s’hi va imposar la candidatura Eines de País, promoguda per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i que va donar com a resultat la presidència actual de Mònica Roca, que va rellevar l’avui diputat de Junts, Joan Canadell, que ho va ser durant la primera part del mandat.

Amb aquesta iniciativa, la Conselleria d’Empresa, que és l’òrgan que tutela aquestes entitats, persegueix evitar impugnacions com les que es van produir en els comicis del 2019, que encara ha de resoldre el Tribunal Suprem i que van qüestionar el procés de vot electrònic de llavors. El procés va ser qüestionat des del mateix diadesprés que s’anul·lessin una sèrie de vots, per part d’Agtic, la consultora a què s’ha tornat a adjudicar la tasca d’auditar.

Seguretat jurídica

Es tracta, segons una font de l’Executiu català, de «superar l’actual dispersió normativa i regular «de manera completa tot el procés electoral, des de la confecció dels censos (ara regulat en una ordre de 1996) fins a la constitució dels plens de les cambres i el Consell (regulats per un decret llei del 2017 i un reglament del 2006). També es busca «reforçar la seguretat jurídica, tant per a les cambres i el Consell, com per als electors una vegada anul·lat el decret del 2018 de règim electoral d’aquests organismes, així com facilitar la mecànica del procés electoral.

Al seu torn el decret preveu un sistema de garanties del vot electrònic, des de la seguretat a la transparència, passant per la verificabilitat, la integritat, el caràcter secret i la llibertat del sufragi. S’obligarà a l’auditoria a l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya a verificar la plataforma de vot. Un dels objectius és reforçar les garanties al votar per evitar tant com es pugui haver de revisar a posteriori, segons fonts oficials.

Es preveu un pla de transformació digital que doti les cambres de les eines necessàries per digitalitzar totes les operacions vinculades al procés electoral. També se simplifica el càlcul de representació dels sectors econòmics en grups i categories i s’amplia d’un màxim de tres a cinc els vocals per grup a les cambres en les quals es consideri que un sector té més preponderància que d’altres, i es reequilibra la ponderació del pes de les variables que influeixen en l’assignació de seients en el ple. I s’estableix un règim supletori per a la cobertura de vacants de vocals de sufragi a favor de la candidatura següent que hagi obtingut més vots.

Notícies relacionades

El salari digne

Alerta pel descontrol administratiu en les antenes de telefonia mòbil

En termes generals, els plens tindran entre 10 i 60 vocals. Per sufragi universal se n’elegiran un mínim de dos terços. En el cas de la Cambra de Barcelona suposa passar-ne dels 40 del 2019 a 52. Això es deu al fet que les grans empreses, en el cas de Barcelona, passen de 14 a 2 i cada cambra ho regula en el reglament intern. I els vocals designats per les patronals Foment i Pimec seran el 10% del total, cosa que a Barcelona suposa sis representants.

L’objectiu de celebrar les eleccions al setembre és que els plens estiguin constituïts al novembre, el límit establert per la normativa estatal. A més de la Cambra de Barcelona, el procés afecta les de Girona, Lleida, Manresa, Palamòs, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa i Valls.